Via Libertad provisional (300 m. 6b/A3e/Ao) a la Paret dels Diables (Montserrat)

Feia anys que anava al darrera d'aquesta itinerari, però el respecte i la por que m'inspirava eren l'excusa perfecte per no anar-hi. Només feia falta trobar uns companys prou competents perquè l'ascensió fos possible. I finalment aquesta tardor així ha estat. La via Libertad provisional és una via aèria i difícil, amb les assegurances bastant justes (burins que a vegades costen de veure) i amb un quart llarg realment obligat, sense possibilitats d'escaquejar-se. Menció a part és l'adrenalític sostre, amb uns burins que, tot i estar oxidats, sembla que estiguin bé, excepte a la sortida, on hi ha algun més que dubtós. En definitiva, una via imprescindible de la cara nord montserratina.

La Paret dels Diables

Aproximació: des del refugi de Santa Cecília s'ha d'agafar el camí de l'Arrel direcció el Monestir. Quan estem sota la Paret dels Diables pujarem per un corriol poc marcat que surt a mà dreta cap a la paret. Una vegada a peu de paret, s'ha d'anar flanquejant cap a l'esquerra fins arribar a un diedre fissurat, amb una gran savina a la seva esquerra a uns tres metres del terra. (Uns 35 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Anar cap a una gran savina, i des d'aquesta entrar en diagonal dreta a un diedre fissurat, brut i herbòs al principi (6a o V+/Ae). Continuarem pel diedre, poc equipat, fins trobar la reunió a la seva esquerra (V+ sostingut).

2n. llarg: Seguirem pel diedre, amb la mateixa tònica que el llarg anterior (6a o V+/Ao). Arriba un moment que aquest s'acaba, i poc després arribarem a la reunió (6a o V+/Ae).

Arribant a la segona reunió (V+)

Nota: el 1r. i el 2n. llarg els hem fet en un sol llarg d'uns 50 metres.

3r. llarg: Sortirem per l'esquerra de la reunió per placa fina fins arribar a un primer burí (V+), i continuarem primer en diagonal dreta i després recte per superar un tram fi i obligat (6b+ o 6a/Ae). Finalment farem una lleugera ese esquerra-dreta-esquerra per abastar la reunió (V+/6a). Alguna assegurança distant.

Escalant la part difícil del tercer llarg (6b+ o 6a/Ae)

4t. llarg: Anirem cap a l'esquerra per superar una fissura desplomada (Ae). Sortirem en lliure (6a) i més endavant trobarem els passos més obligats en lliure de tota la via sense possibilitats de poder-los trampejar (6b/Ae). En un moment donat haurem de fer un flanqueig cap a la dreta força fi (6a) per continuar recte amunt fins trobar la reunió (6a/Ae). Alguna assegurança distant.

En els darrers metres del quart llarg (6a)

5è llarg: Escalarem un mur a la dreta de la reunió (6a+). Algun pas delicat amb roca crostosa i burins distants. Més a dalt haurem de flanquejar a la dreta (Vº) per arribar a un diedre, que pertany a la via GAM (IV+/Vº). Els darrers metres ens podrem ajudar d'una corda fixa ja que la roca està descomposta.

En els primers metres del cinquè llarg (6a)

6è llarg: Llarg que pertany a la via GAM. Sortirem en lliure cap a la dreta (IV+) fins agafar un artificial equipat amb burins i parabolts (màxim A2e). Només un pas d'A1 (pitó). Reunió a sota del caraterístic sostre.

Escalant l'A2e del sisè llarg

7è llarg: Escalarem directament el sostre per l'esquerra de la reunió (fins A3e). A la sortida del sostre hi ha un parell de burins rebregats (atenció!). Entrada a la reunió en lliure fàcil (Vº).

Superant l'espectacular sostre del setè llarg (A3e)

8è llarg: Continuarem per la dreta de la reunió per una placa fina (6a). Assegurances distants. El recorregut del llarg fa una gran ese dreta-esquerra-dreta. Darrers metres en V+.

Iniciant el vuité llarg (6a)

9è llarg: Seguirem per la placa amb tendència cap a l'esquerra. Al principi V+, i més endavant Vº.

En les darreres dificultats de la via al novè llarg (V+)

10è llarg: A partir d'aquest punt les dificultats ja s'han acabat. Al principi continuarem més o menys recte (IV+) per acabar el llarg en diagonal dreta (un pas de IVº).

Nota: El 9è i el 10è llarg els hem fet en un sol llarg d'uns 55 metres

11è llarg: Llarga grimpada final fins el cim de la Paret dels Diables (màxim III+). Si volem podrem fer una reunió intermitja.

Al cim de la Paret dels Diables després d'escalar la via Libertad provisional

Descens: Des del cim anar cap a la banda contrària de la paret i fer una petita desgrimpada fins a un collet. Des d'aquest baixar a la dreta per una canal, la qual ens portarà ràpidament al coll de la Canal dels Avellaners. Descendirem tota la canal (vessant nord) fins arribar al camí de l'Arrel, i des d'aquest punt haurem de desfer el camí de pujada. (Uns 45 minuts).

Grau obligat: 6b

Material utilitzat: algun alien, algun camalot fins el 2 i baga savinera (el material és bàsicament pels dos primers llargs).

Horari: unes 8 hores (cordada de tres).

Cordada: Josep Escoda (Mohawk), Lluís Parcerisa i Pau Tomé.

Ressenya de la via: ressenya del blog Romàntic Guerrer:

RESSENYA DE LA VIA LIBERTAD PROVISIONAL

Via Ravier (500 m. V+/Ao) a la cara oest del Grand Quayrat (Pirineu francès)

Sempre m'ha fascinat assolir tres mils, i si ho puc fer escalant millor que millor. Per això, ascendir la via Ravier al Grand Quayrat (3.060 m.), un dels cims emblemàtics del Pirineu francès, m'ha deixat força satisfet. És un itinerari on s'uneixen romanticisme i el pirineisme més clàssic, que recorre la impressionant cara oest d'aquesta muntanya, i del qual un dels germans Ravier va afirmar que "amb tota evidència i des de tota l'eternitat aquesta roca estava feta per a ser escalada". No fa falta afegir res més... 

La cara oest del Grand Quayrat (3.060 m.)

Aproximació: des del refugi d'Espingo (situat a 1.967 metres i accessible des de les Granges d'Astau en 1 hora 30 minuts / 2 hores) agafar el camí que ascendeix al refugi del Portillon d'Oô per abandonar-lo a l'alçada de la base de la cara oest del Grand Quayrat, on s'arriba directament travessant cap a l'esquerra. (Aproximadament 1 hora 30 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

Nota: En un escalada d'alta muntanya com aquesta la descripció dels llargs és aproximada, els quals poden variar en funció d'on fem les reunions i de les variants escalades.

1r. llarg: Començar per unes plaques a la dreta d'un diedre evident (Vº) fins agafar a l'esquerra unes vires amb vegetació (V- delicat).

Iniciant el primer llarg (Vº)

2n. llarg: Seguir per unes plaques fissurades (Vº/V+) cap a un diedre-xemeneia, el qual superarem  (IV+/V-). 

3r. llarg: Continuar per un petit mur (IV+/V-) i en pocs metres farem reunió, a la base d'un diedre.

4t. llarg: Escalar el diedre fissurat, força atlètic (6a+ o V+/Ao), i després seguir amb tendència cap a la dreta per terreny una mica indefinit (IV+/Vº).

Escalant el característic diedre del quart llarg (6a+ o V+/Ao)

5è. llarg: Sortir en diagonal dreta des de la reunió (Vº) per el cap d'uns metres continuar en tendència cap l'esquerra. Trobarem algun pas delicat (V+).

6è. llarg: Anar a buscar una fissura atlètica (IV+/Vº) per posteriorment abastar una gran feixa herbosa que talla la paret, la qual es troba a mà esquerra. En aquest punt haurem de caminar cap a l'esquerra i cercar el punt més dèbil de la segona part de la paret per continuar l'escalada (poc evident).

7è. llarg: Pujar per terreny bastant indefinit (Vº) cap a una espècie de fissura en arc (V+).

A l'inici del segon tram de la via (Vº)

8è. llarg: Seguir per una petita canal amb vegetació (IV+), i seguidament continuar per un tram amb roca força bona i adherent (Vº sostingut).
 

En els darrers metres del vuitè llarg (Vº)

9è llarg: Pujar per unes plaques a la dreta d'una fissura (al principi V+). A continuació la dificultat minva fins arribar a la reunió (Vº).

Escalant les plaques de l'inici del novè llarg (V+)

10è llarg: Escalar un terreny fàcil (IV-) per seguidament afronar un diedre atlètic força característic (V+). Més endavant trobarem la reunió (IV-).

11è llarg: Continuar per l'esquerra per una fissura en off width al principi (V+). Superat el pas seguirem per ella i més endavant farem reunió (Vº).

12è llarg: Seguirem per terreny indefinit i una mica perdedor, amb una dificultat de Vº, i un petit pas de V+.

Panoràmica del Lac du Portillon des de la via Ravier

13è llarg: Llarg també bastant indefinit. Al principi trobrem un pas fi (V+), però després la dificultat decreix força (IIIº).

14è llarg: Buscar una gran canal pedregosa evident (IV+), la qual pujarem fins arribar a una petita bretxa que talla la cresta que porta al cim (IIº). Llarg en el qual el company haurà de sortir en ensamble si no volem fer una reunió intermitja.

En aquest punt podem recollir tot el material i anar crestejant (màxim IIº) fins arribar al cim del Grand Quayrat (3.060 m.).

Al cim del Grand Quayrat (3.060 m.) després d'escalar la via Ravier

Descens: Des del cim descendirem en direcció nord per una fàcil aresta per arribar a una petita bretxa. En aquest punt agafarem un ample corredor (a l'esquerra, vessant oest) i el baixarem un bon tram. Seguidament el deixarem, creuant un estret esperó herbós, per anar a cercar una tartera de grans blocs en travessa descendent cap a la dreta. Una vegada superada la tartera abastarem uns pendents herbosos fins trobar el camí que ens durà al refugi d'Espingo. (Aproximadament 1 hora 30 minuts).

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens verd, groc, gris i vermell, camalots del 0,5 al 3 (mitjans repetits), joc de tascons i bagues per a blocs.

Horari: unes 8 hores.

Cordada: Víctor Artís i Pau Tomé.

Ressenya de la via: ressenya del blog Bloc empotrat (atenció: la numeració i la graduació dels llargs de l'entrada del blog no coincideix exactament amb els de la ressenya mostrada. També poden haver variants en l'itinerari. Veure la nota al respecte a l'inici d'aquesta entrada):

RESSENYA DE LA VIA RAVIER (I)

RESSENYA DE LA VIA RAVIER (II)