Via Toni Comerma (200 m. 6a/Ae/A1) a la Petitona (Montserrat)

Ascensió ferèstega a la Paret Nord d'Agulles amb un marcat caràcter de cara nord, vertical i aèria, la qual supera un espectacular sostre. És una escalada bàsicament d'artificial equipat, amb petites sortides en lliure, alguna força obligada. Al tenir poques repeticions s'ha de vigilar amb el rocam. Una darrera cosa: no us deixeu enganyar per la ressenya, ja que tot i semblar una via amable no ho és pas. Final romàntic al menut cim de la Petitona.

Aproximació: des del pàrquing de Can Massana agafar una pista en direcció al refugi Vicenç Barbé. En 10/15 minuts arribarem al coll del Guirló. No seguir un desviament a la dreta que porta al refugi Vicenç Barbé (senyal indicatiu), sinó que haurem de continuar cap a la Cadireta d'Agulles (evident). Poc abans d'arribar a aquesta característica agulla trencarem per una canal que neix a mà dreta, no gaire ben marcada, que ens menarà al peu de la cara nord de la Paret d'Agulles (trams equipats amb cordes fixes), la qual resseguirem cap a la dreta fins visualitzar el característic sostre de la via. (Aproximadament uns 45 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Començarem el llarg en lliure, amb passos de Vº i algun de V+, fins arribar a un tram d'artificial equipat (Ae/A1), el qual ens durà a la reunió de sota el característic sostre.

En un tram del primer llarg (Ae/A1)

Abans d'arribar a la primera reunió (Ae)

2n. llarg: Superarem el sostre totalment equipat (A3e). Les assegurances estan força separades, per la qual cosa ens haurem d'estirar de valent (atenció pel de segon).

Escalant el sostre del segon llarg (A3e)

3r. llarg: Continuarem en artificial equipat (Ae) i cap el final haurem de fer alguna sortida en lliure obligat (V+/6a).

4t. llarg: Seguirem amb la tònica de l'artificial equipat (Ae) fins arribar a una sortida en lliure força obligada. Podrem utilitzar un ganxo per fer un petit Ao si anem una mica de justos de grau. En aquest cas el grau obligat serà de 6a.

Finalitzant el quart llarg (Ae)

5è llarg: Llarg amb roca delicada on trobarem algun pitó precari i que escalarem en escalada combinada (obligat V+/Ao) fins arribar al final de les dificultats.

A l'inici del cinquè llarg (V+/Ao)

6è llarg: Curt llarg de tràmit que realitzem desencordats i que finalitza elegantment al petit cim de la Petitona (III+).

Al cim de la Petitona després d'escalar la via Toni Comerma

Descens: Haurem d'agafar una canal i arribar al camí que va cap el Coll d'Agulles (marques vermelles i direcció est, cap a l'esquerra). Una vegada al Coll el baixarem per l'altra vessant (nord). Al llarg del descens trobarem dues cruïlles, i en ambdós cops agafarem el desviament de l'esquerra, cap a la Cadireta d'Agulles. Passarem sota d'aquesta i des d'aquest punt desfarem el cami d'anada fins el pàrquing de Can Massana. (Aproximadament uns 45 minuts).

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: moltes cintes (unes 24), alien lila, un ganxo i una baga savinera.

Horari: poc menys de 4 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (vam utilitzar la ressenya del blog ressenya.net):

RESSENYA VIA TONI COMERMA

Via Rat penat (135 m. 6a/A1) a la Paret de Sant Jeroni (Montserrat)

Sempre m'ha resultat interessant descobrir itineraris que per una raó o altra són menys coneguts i, per tant, poc escalats. No obstant, una vegada ascendits te n'adones que són injustament oblidats. És el cas de la via Rat penat, un curt i aeri itinerari que de manera intel·ligent ressegueix un lògic sistema de fissures de la cara oest de la Paret de Sant Jeroni, i que culmina elegantment en el mateix cim de Sant Jeroni (1.236 metres). Trobarem roca regular en algun tram, i més d'un pas exigent que ens farà suar.

Aproximació: des del refugi de Santa Cecília s'ha d'agafar el camí de l'Arrel direcció Can Massana, i l'anirem seguint fins trobar una desviació a l'esquerra que porta al coll del Migdia (per la Canal del Llum). Pujarem fins aquest i baixarem per l'altra vessant fins a una nova desviació cap a l'esquerra (marques grogues). Passarem per sota de la Talaia Gran, i una mica més endavant deixarem el camí per agafar a l'esquerra una marcada torrentera rocosa fins assolir el peu de paret (trobarem alguna corda fixa). Anirem seguint més o menys a prop del peu de paret, sempre cap a l'esquerra, i poc després d'un tram en baixada trobarem el peu de via. El terreny és força salvatge i no trobarem una traça ben definida. (Aproximadament 1 hora 15/30 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Pujarem per l'esquerra d'una fissura poc equipada. Trobarem roca discreta i delicada (6a/Ao). Llarg que t'agafa en fred i on haurem de parar atenció per assegurar-nos correctament.

2n. llarg: Seguirem amb la mateixa tònica, escalant per la placa del costat de la fissura, la qual es va arquejant a poc a poc cap a l'esquerra (6a/Ao). La roca, respecte el primer llarg, millora.

Escalant un tram del segon llarg (V+/6a)

3r. larg: Continuarem seguint la fissura, escalant per la placa se sota. Arriba un moment que la fissura esdevé totalment horitzontal (Vº/V+). Flanquejarem cap a l'esquerra (V+/Ao) fins arribar a la reunió, a la base d'un diedre.

A l'inici del flanqueig del tercer llarg (Vº/V+)

4t. llarg: Escalarem el diedre, poc equipat (V+), en la seva totalitat. Quan  aquest s'acaba trobarem una placa equipada i aèria (A1e), i anant en tendència cap a la dreta arribarem a la reunió.

Començant el diedre del quart llarg (V+)

A l'aèria placa del quart llarg (A1e)

5è llarg: Sortirem recte per una placa (Vº/V+) a buscar una fissura. Seguirem per l'esquerra d'aquesta (al principi V+/A1e, i després IV+) fins arribar a l'aresta, on s'acaben les dificultats de la via.

En un tram del cinquè llarg (Vº/V+)

Des d'aquest punt farem una curta grimpada per assolir el cim de Sant Jeroni (1.236 m.), punt culminant de Montserrat.

Descens: Des del cim de Sant Jeroni baixarem per les escales en direcció el Monestir. Finalitzat el primer tram d'escales i en una zona planera (a uns 5 minuts del cim) haurem de deixar el camí principal i desviar-nos cap a l'esquerra a cercar la Canal de Sant Jeroni, la qual ens retornarà al refugi de Santa Cecília. Trobarem algun tram equipat amb cables. (Aproximadament 45 minuts).

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: aliens groc, vermell i lila, un camalot (el 0,5), mig joc de tascons i 4 pitons variats (2V, 1U i 1 universal).

Horari: poc més de 5 hores (cordada de tres).

Cordada: Armand Ballart, Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA RAT PENAT

Via Verdaguer-Sasot (180 m. V+/A2) al Cap de l'Arc (Montserrat)

Contundent recorregut a la Paret Nord d'Agulles amb dues parts ben diferenciades. Una primera part majoritàriament en lliure i amb passos puntuals en artifical que recorre un estètic arc fissurat, i una segona part d'artifical força desequipat, el qual ens farà treballar de valent. És un itinerari amb caràcter, amb passos agosarats i aeris, i ben representatiu de l'escalada dels anys vuitanta, on encara hi havia molt terreny verge per explorar i s'enllestien noves vies amb una concepció moderna i valenta.

Arc per on transcorre la via Verdaguer-Sasot

Aproximació: des del pàrquing de Can Massana agafar una pista en direcció al refugi Vicenç Barbé. En 10/15 minuts arribarem al coll del Guirló. No seguir un desviament a la dreta que porta al refugi Vicenç Barbé (senyal indicatiu), sinó que haurem de continuar cap a la Cadireta d'Agulles (evident). Poc abans d'arribar a aquesta característica agulla trencarem per una canal que neix a mà dreta, no gaire ben marcada, que ens menarà al peu de la cara nord de la Paret d'Agulles (trams equipats amb cordes fixes), la qual resseguirem cap a la dreta fins arribar a la base de l'arc, per on transcorre la primera part de la via. (Aproximadament uns 45 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Començament estrany, amb vegetació i roca discreta, que es pot resoldre en A1. Posteriorment Vº delicat fins la reunió, la qual trobarem a la base del gran arc, a sobre d'un petit pedestal.

Començant el primer llarg (A1)

2n. llarg: Continuarem en lliure (V+) amb algun pas d'Ao per la placa situada a l'esquerra de la fissura que ratlla l'arc, que aprofitarem per assegurar-nos correctament. Llarg curt i poc equipat.

A l'inici del segon llarg (V+/Ao)

3r. llarg: Seguirem amb la tònica del llarg anterior, escalant per l'arc i fent servir la fissura per anar protegint la tirada. Passos en lliure de V+/6a i algun d'artificial en A1.

Escalant el vertical tercer llarg (V+/A1)

4t. llarg: Llarg espectacular. Continuarem per l'arc en V+/A1, fins que arriba un moment en què l'escalada esdevé horitzontal i aèria. Poc després, per atènyer la reunió, haurem de fer un petit pèndul de dreta a esquerre.

Poc abans d'arribar al pèndul del quart llarg (A1)

5è. llarg: Llarg treballós d'artificial on s'han de pitonar força passos en una fissura desplomada (A2). Tot i això, trobarem algun pas en lliure (Vº/V+). Algun pas de roca delicada.

Iniciant el cinquè llarg (A2)

6è llarg: Seguirem en lliure per la fissura-diedre (Vº), amb algun tram amb vegetació, per seguidament deixar-la per efectuar una gran travessa cap la dreta (Vº) fins trobar el ressalt final, menys fàcil del que pugui semblar (Ao/V+).

Superant el darrer pas de la via (Vº/V+)

Al cim de la via Verdaguer-Sasot

Descens: Haurem d'agafar el camí en direcció al refugi Vicenç Barbé (evident). Des d'aquest ens dirigirem cap el coll de la Portella i el desgrimparem. Poc després arribarem al coll del Guirló i seguirem la pista fins el pàrquing de Can Massana. (Aproximadament 40 minuts).

Grau obligat: V+

Material utilitzat: joc d'aliens, camalots del 0,5 al 4 (repetits el 2 i el 3), 11 pitons variats i alguna baga savinera.

Horari: unes 6/7 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA VERDAGUER-SASOT

Via Sor Angustias de la Cru (150 m. V+/A1) a la Monja (Montserrat)

Curt però força interessant itinerari que recorre la cara est de la Monja, agulla situada al bell mig de la preciosa regió dels Frares Encantats de Montserrat. Tot i no ser una llarga escalada posseeix un cert compromís amb passos agosarats com els del llarg inicial, o els del preciós segon llarg, totalment net i a equipar i no pas fàcil. Sens dubte, un recorregut a tenir present si el que volem és gaudir de l'escalada montserratina més tradicional: burins justos, plaques un xic exposades i fissures netes. Aneu-hi i gaudireu...

Aproximació: tenim diverses possibilitats. Una és des del refugi Vicenç Barbé (accessible des del pàrquing de Can Massana en uns 40 min.). Des d'aquest punt agafarem el camí horitzontal cap a l'est, i a uns dos minuts haurem de prendre el trencall esquerra que puja cap al nord, en direcció el Portell Estret (indicat), per la Canal Ampla, la qual remuntarem fins l'Agulla Sense Nom. Just abans d'aquesta agulla agafarem el desviament cap a la dreta, inici del camí de l'Alta Ruta dels Frares (marques blaves). L'anirem seguint, amb pujades i baixades i passant pel costat de diverses agulles, fins arribar al triple coll format pel Bisbe, la Monja i el Lloro, anomenat Coll d'en Xandri (nom visible en una roca). Ara només ens caldrà baixar en direcció sud per la canal formada entre el Lloro i la Monja (primers metres en desgrimpada), i localitzar una savina característica recolzada a la paret i per on ens haurem d'enfilar per iniciar el primer llarg de la via. (Uns 30/40 minuts des del refugi).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Ens enfilarem per la gran savina, la qual es mou força i no sembla molt ferma en la seva part superior. En un moment donat l'haurem de deixar i anar per la seva esquerra (Vº delicat). Seguirem per la placa neta d'assegurances, amb tendència diagonal esquerra (Vº sostingut i una mica exposat), fins abastar dos burins, els quals superarem en lliure o en artificial (Vº/V+ o dos passos d'Ae). Així arribarem a una petita feixa, a la base de la gran fissura del segon llarg, i farem reunió d'una savina, un pitó i un burí.

2n. llarg: Sortirem directament de la reunió, amb un pas d'A1e, per agafar la fissura, la qual haurem d'equipar en la seva totalitat (llarg totalment net on no trobarem cap assegurança). Els primers metres són desplomats i els escalarem en artificial (A1/Ao), continuarem en escalada combinada (V+/Ao), i quan la inclinació de la paret ens ho permeti seguirem en lliure (Vº) fins la reunió, de tres burins.  

En els darrers metres del segon llarg (Vº)

Nota: Aquest llarg es pot fer en lliure (mínim 6a).

3r. llarg: Continuar recte per terreny amb roca delicada (Vº) fins sota un sostre, i tot seguit flanquejarem uns metres cap a la dreta per sota el sostre (V+/A0), a la recerca dels dos únics burins que trobarem en tota la tirada i que ens ajudaran a superar-lo (A1e). Sortirem en lliure lleugerament en diagonal esquerra (Vº fi) i seguirem pel mur (IV+) fins trobar la reunió, de dos parabolts i tres burins.

Superant el sostre del tercer llarg (A1e)

4t. llarg: Sortir en travessa cap a la dreta (IIº), en un llarg totalment en flanqueig (màxim IIIº), per cercar una gran savina on farem reunió, la qual pertany a la primera reunió de la via Normal.

5è llarg: Correspon al segon de la via Normal. Continuar en diagonal dreta fins passar un espit (IV+ atlètic), i a continuació seguir cap a l'esquerra. Poc abans d'arribar al cim haurem de superar un darrer pas vertical i de roca discreta (Vº).

Al cim de la Monja després d'escalar la via Sor Angustias de la Cru

Descens: Des del cim fer un únic ràpel pel vessant nord (45 m.), per on puja la via Normal, el qual ens deixarà al costat del coll d'en Xandri. Des d'aquest punt tenim diverses opcions. Una és desfer el camí de pujada fins arribar al refugi Vicenç Barbé, i d'aquí dirigir-se al pàrquing de Can Massana (aproximadament 1 hora en total).

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens, camalots (fins el 3,5), algun tascó, bagues savineres, 3 pitons variats (2V i 1 universal) i una falqueta de fusta.

Horari: poc més de 3 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (segons ascensió realitzada el 18 d'abril de 2015):

RESSENYA DE LA VIA SOR ANGUSTIAS DE LA CRU