La via Teresa és avui dia un oblidat itinerari obert durant la tardor d'un llunyà any 1980 pel malaguanyat escalador Manolo Martínez i pel prolífic oberturista Manuel Pedro, alies "Gastón". És una ruta evident que ressegueix una lògica línia fissurada amb roca variable i amb una part central amb força vegetació que fa que l'escalada sigui bastant delicada i un xic compromesa. Com a dada curiosa el difícil flanqueig cap a la dreta anomenat "Flanqueo de la Diosa Kamáli", a la part final de l'escalada (sembla ser que la idea inicial dels oberturistes era la d'arribar al cim tot recte i no fer aquest llarg flanqueig). Cal igualment assenyalar que altres itineraris, posteriorment, han acabat aprofitant algun petit tram de la ruta, com ara les vies Eva Pretel i Nasti de Plasti. En tot cas, és una d'aquelles vies que mereixen sortir de l'oblit i recuperar el seu lloc en la memòria vertical de la muntanya de Montserrat.
![]() |
En la difícil fissura del segon llarg (V+/A1) |
![]() |
Una altra perspectiva del segon llarg |
![]() |
Un dels burins de la primera ascensió |
![]() |
Escalant l'estètic diedre del quart llarg (V/V+) |
![]() |
En el compromès sisè llarg (6a+/A1) |
DADES DE LA VIA:
Grau obligat: 6a+
Material utilitzat: joc de totems, camalots 3 i 4, mig joc de tascons, bagues savineres i 3 pitons variats (1V i 2 universals).
Horari: unes 8 hores 30 minuts.
Cordada: Edu G. Palma i Pau Tomé.
Ressenya de la via: (D'en Manuel Pedro "Gastón. Graus actualitzats):
![]() |
RESSENYA DE LA VIA TERESA |






Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada