Hi ha itineraris que sobre el paper semblen amables però que, quan els afrontes, et demostren que la realitat és una altra. És el cas de la via Ribas-Velasco al Senatxo, una curta escalada on des del primer llarg, tot i alguna assegurança afegida amb posterioritat a la seva obertura, te n'adones que vindran maldades. El segon llarg, de roca discreta, ja t'acaba de confirmar el caràcter de la via, amb un únic espit en tota la tirada i reunió a muntar en una savina horitzontal, totalment penjada al buit, i on no les tens totes en quant a la seva solidesa. I així arribem al darrer llarg, la cirereta del pastís: una gran travessa força exposada, difícil d'assegurar, incerta, amb trams de roca dubtosa, i que trobarem al cap de pocs metres de deixar la reunió. Un bon exemple que mostra que molts cops el grau no és l'únic factor a tenir present.
 |
| En el primer llarg (6a) |
 |
| El diedre del segon llarg (6a o V+/Ao) |
 |
| Única assegurança del tercer llarg |
 |
| La travessa del darrer llarg (V+ expo) |
DADES DE LA VIA:
Grau obligat: V+
Material utilitzat: joc d'aliens, camalots fins el 2 (el 3 i el 4 poden ser útils), tricam negre, 4 pitons variats (2 universals, un llarg i un mitjà, 1U llarga i 1V gran) i bagues savineres.
Horari: unes 4 hores.
Cordada: Edu G. Palma i Pau Tomé.
Ressenya de la via: (segons ascensió realitzada el 18 d'abril de 2021):
 |
| RESSENYA DE LA VIA RIBAS-VELASCO |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada