Escalar el Cavall Bernat sempre és una delícia, i fer-ho per un itinerari poc freqüentat encara més. Aquest cop la via escollida ha estat l'Enigma de Cid-Ta-Mar, un recorregut de caràcter esportiu i totalment assegurat que supera per la seva dreta la característica "berruga" del monòlit. Això sí, només començar ja t'adones que el grau del primer llarg no es correspon amb el reflectit a les antigues ressenyes. I pel que fa a la resta de tirades, la segona és realment molt obligada i difícil, sobretot en un pas amb aire entre assegurances on no s'hi val a badar, la tercera, tot i tenir també passos obligats, és força més assequible, i la darrera, una bona complaença que porta elegantment al cim d'aquesta emblemàtica agulla. En quant a l'estrany nom de la via, desvetllarem l'enigma: està dedicat a la Marta Cid (les síl·labes del seu nom s'han ordenat a l'inrevés; per tant, en comptes de Mar-Ta-Cid s'ha escrit Cid-Ta-Mar).
 |
| L'inconfusible Cavall Bernat |
 |
| El contundent segon llarg (6c obligat) |
 |
| Superant la "berruga" (6a/Ae) |
 |
| Escalant l'estètic darrer llarg (Vº) |
DADES DE LA VIA:
Grau obligat: 6c
Material utilitzat: només cintes exprés (via equipada).
Horari: unes 3 hores (cordada de tres).
Cordada: Juanan Guevara, Maria Obregón i Pau Tomé.
Ressenya de la via: (retocat el primer llarg. Ressenya de l'Armand Ballart):
 |
| RESSENYA DE LA VIA L'ENIGMA DE CID-TA-MAR |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada