Clàssica entre les clàssiques, la via Serón-Millán és un magnífic itinerari i el primer que es va traçar de manera directa al Mallo Pisón. Té dues parts ben diferenciades: una primera que solca uns delicats murs per anar a buscar un sinuós diedre fissurat que abasta el coll del Puro, i una segona on des d'aquest es recorre una profunda xemeneia fins el final de les dificultats. Històricament la primera part pràcticament no s'escalava per la seva exposició, la mala qualitat de la roca i les poques assegurances existents, però fa uns anys es va restaurar (amb la xemeneia ja s'havia fet anteriorment), eliminant la sobre acumulació d'assegurances i substituint, no afegint, la resta de material. Per tant, el caràcter de la via segueix sent el mateix. En definitiva, una bona opció a tenir en compte en el majestuós regne dels Mallos de Riglos.
 |
| Peu de via amb la inscripció SM amb una fletxa |
 |
| En el primer llarg de la via (Vº) |
 |
| Iniciant el tercer llarg (V+/6a) |
 |
| A mitja tirada del 3r. llarg (Vº/V+) |
 |
| Escalant el quart llarg (6b o V+/Ao) |
 |
| En el setè llarg (fins V+) |
DADES DE LA VIA:
Grau obligat: V+
Material utilitzat: camalots del 0,5 a l'1, mig joc de tascons i una baga savinera.
Horari: unes 5 hores.
Cordada: Josep Escoda (Mohawk) i Pau Tomé.
Ressenya de la via: (del blog Ao a vista):
 |
| RESSENYA DE LA VIA SERÓN-MILLÁN |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada