Via oberta al principi de la decada dels anys 50 pel magnífic escalador J. Santacana, juntament amb R. Farrera i J. Balbastro. És una de les millors vies de fissura ample de tot Montserrat, on sobretot hi destaca el temut primer llarg en off-width. Tot i que originàriament es va obrir en artificial mitjançant grans tacs de fusta, dels quals no en queda ni un, ara és un llarg dur i obligat on haurem d'utilitzar una bona tècnica d'empotrament per superar-lo. La resta de llargs, no tan difícils com el primer, també ens exigiran un petit esforç. En definitiva, la Santacana, que és com se la coneix popularment, és una via curta però amb prestigi, així que ja sabeu què heu de fer.
Aproximació: des del Monestir ens hem de dirigir a les fonts de la plaça de l'Abat Oliba, i pujar per les escales de ciment situades a l'esquerra d'aquestes. De seguida ens desviarem cap a la dreta per passar per sobre d'un pont, i seguirem el camí amb força trams cimentats i amb escales fins arribar al Pla de Santa Anna (hi ha un petit cartell amb el seu nom escrit). Aquí haurem de prendre un desviament cap a la dreta, i al cap de poc un altre desviament, però aquest cop cap a l'esquerra. Un camí amb algunes escales cimentades ens portarà a l'ermita de Sant Benet, però abans d'arribar a aquesta agafarem el camí de la dreta, que passa per una porta. Continuarem per ell i no agafarem un trencall que va a la dreta. Més endavant, quan ja som a prop de la Mòmia, si que haurem d'agafar un trencall a la dreta, i posteriorment flanquejar per sota la cara sud de la Mòmia, fins arribar a una canal que neix entre aquesta i la Momieta. A pocs metres veurem la fissura de l'inici de la via. (Uns 35/40 minuts).
DESCRIPCIÓ DE LA VIA:
1r. llarg: De dreta a esquerra per una petita feixa anirem a buscar la gran fissura ample (IIIº) . Els primers passos d'aquesta els farem mig empotrats i mig per la placa de la dreta (V+). Continuarem amb la mateixa tònica, amb passos cada vegada més atlètics (V+/Ao), fins arribar als més obligats del llarg (6a+/Ao). Una vegada superat aquest tram la dificultat disminueix i arribarem a la reunió (Vº).
2n. llarg: Continuar pel diedre atlètic (Vº i V+) fins passar una savina. Més a dalt el diedre es transforma en xemeneia, i és aquí on trobarem els passos més difícils del llarg (6a). Després d'aquests seguirem en diedre, però ja amb una dificultat més fàcil (Vº), i poc després trobarem la reunió.
3r. llarg: Seguirem en diedre, amb assegurances distants (V+), i on en algun tram ens haurem de mig empotrar. La reunió la trobarem a dalt de tot de la gran llastra, i és comuna amb la de la via Haus-Estrems.
4t. llarg: Tram comú amb la via Haus-Estrems. Seguir recte per una petita llastra (IV+), i a continuació anar primer un pèl a la dreta per unes plaques (IVº), i després un pèl a l'esquerra, per continuar recte fins el cim de la Mòmia, no sent necessari fer una reunió intermitja que passarem. Ens trobarem un passet de IV+/V-, i després màxim IIIº.
Descens: Des del cim de la Mòmia baixarem rapelant per la seva cara nord (un ràpel de 40 m. o dos de 20 m.) fins a una feixa arbrada. Des d'aquesta desgrimparem fins a un collet, i a continuació agafarem la canal que baixa directament en direcció al refugi de Sant Benet (vertical i amb trams a desgrimpar). Ràpidament arribarem al camí de pujada, i una vegada en aquest l'haurem de desfer tot fins arribar al Monestir. (Aproximadament uns 30 min.).
Grau obligat: 6a+
Material utilitzat: camalots de l'1 al 5, alien groc, 1 plaqueta recuperable i 1 baga savinera.
Horari: unes 2/3 hores.
Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.
Ressenya de la via: (retocada a partir de la ressenya del blog ressenya.net):
Aproximació: des del Monestir ens hem de dirigir a les fonts de la plaça de l'Abat Oliba, i pujar per les escales de ciment situades a l'esquerra d'aquestes. De seguida ens desviarem cap a la dreta per passar per sobre d'un pont, i seguirem el camí amb força trams cimentats i amb escales fins arribar al Pla de Santa Anna (hi ha un petit cartell amb el seu nom escrit). Aquí haurem de prendre un desviament cap a la dreta, i al cap de poc un altre desviament, però aquest cop cap a l'esquerra. Un camí amb algunes escales cimentades ens portarà a l'ermita de Sant Benet, però abans d'arribar a aquesta agafarem el camí de la dreta, que passa per una porta. Continuarem per ell i no agafarem un trencall que va a la dreta. Més endavant, quan ja som a prop de la Mòmia, si que haurem d'agafar un trencall a la dreta, i posteriorment flanquejar per sota la cara sud de la Mòmia, fins arribar a una canal que neix entre aquesta i la Momieta. A pocs metres veurem la fissura de l'inici de la via. (Uns 35/40 minuts).
DESCRIPCIÓ DE LA VIA:
1r. llarg: De dreta a esquerra per una petita feixa anirem a buscar la gran fissura ample (IIIº) . Els primers passos d'aquesta els farem mig empotrats i mig per la placa de la dreta (V+). Continuarem amb la mateixa tònica, amb passos cada vegada més atlètics (V+/Ao), fins arribar als més obligats del llarg (6a+/Ao). Una vegada superat aquest tram la dificultat disminueix i arribarem a la reunió (Vº).
 |
| En el pas clau de l'exigent primer llarg (6a+) |
 | ||
| En un tram de l'atlètic diedre del segon llarg (V+) |
 |
| Arribant a la tercera reunió (V+), vist des de la Momieta |
 |
| Començant els primers metres del quart llarg (IV+) |
 |
| Al cim de la Mòmia, després d'escalar la via Santacana |
Grau obligat: 6a+
Material utilitzat: camalots de l'1 al 5, alien groc, 1 plaqueta recuperable i 1 baga savinera.
Horari: unes 2/3 hores.
Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.
Ressenya de la via: (retocada a partir de la ressenya del blog ressenya.net):
 |
| RESSENYA DE LA VIA SANTACANA-FARRERA-BALBASTRO |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada