Via Sherezade (225 m. 6b/A2+) a la Paret dels Diables (Montserrat)

Tal com el famós personatge dels contes de Les mil i una nits, la princesa Sherezade, em trobo atrapat, però no dins del palau del sultà, sinó per una paret que no deixa de sorprendre'm cada cop que recorro les seves línies. En aquest cas, la línia escollida ha resultat ser un itinerari arrogant que s'enfila per un pany caòtic de Diables, ple de paranys, i amb un equipament força vell i precari. Atenció al cinquè llarg, amb els burins situats a una distància surrealista que obliga a portar una antena o invent similar. Tot i així, s'ha de sortir dels estreps a caçar les assegurances (aquest tram es va obrir des de dalt i sembla ser que no van calcular bé a l'hora de col·locar-les). I menció especial per a la sortida de la quarta reunió, un tram ben tens en travessa amb un buit absolut, totalment desplomat, amb unes llastres mig descompostes i algun pitó que més que donar-te moral el que fa és acabar de treure-te-la. Al capdavall, una opció a tenir en compte si el que necessitem és cremar adrenalina...

A l'inici del segon llarg (6a/A1)

Finalitzant el quart llarg (6b/A2)

Un dels pitons de via

En el tens desplom del cinquè llarg (A2+)

Arribant a la cinquena reunió (6b/Ae)

DADES DE LA VIA:

 

Grau obligat: 6b

 

Material: joc de tòtems, 2 plaquetes recuperables, bagues savineres, 5 pitons variats (3 universals i 2V) i una antena (o similar).

 

Horari: gairebé 9 hores.

 

Cordada: Edgar Tous i Pau Tomé.

 

Ressenya de la via: (del llibre d'en Luis Alfonso Luichy. Graus actualitzats):

 

RESSENYA DE LA VIA SHEREZADE

Via Frec a frec (490 m. 6b+/A1) a la Paret Nord d'Ecos (Montserrat)

Itinerari exigent i mantingut, així com compromès i obligat, amb dues parts ben diferenciades, tant pel tipus d'escalada com per l'exigència. A la primera part hi predominen els diedres i les fissures, que es van enllaçant entre plaques i flanquejos. Així s'arriba al camí que travessa la meitat de la paret i que porta a l'inici de les vies clàssiques d'aquest pany. La segona part de l'escalada discorre per fines plaques, amb una distància respectable entre les poques assegurances existents, i amb trams exposats on no s'hi val caure. El darrer llarg és antològic: un mur de cinquanta metres que suposaran la cirereta del pastís. Finalment, només afegir que no deixa de sorprendre que aquesta via va ser oberta en solitari, per en Victor Esteve, i forçada posteriorment en lliure pel mateix escalador, i també sol. Sens dubte, una gesta impressionant i digne d'admiració. Per cert, no tots els claus que mostra la ressenya hi són; hi manquen alguns, fet que afegirà un plus de dificultat a una aventura que, de ben segur, sempre recordarem.

En el diedre del tercer llarg (6a+)

Flanqueig delicat en el quart llarg (6a)

Pont de roca original de la primera ascensió

Darrer tram del cinquè llarg (V+)

L'aeri flanqueig del tretzè llarg (V+)

DADES DE LA VIA:

Grau Obligat: 6b+

Material: joc de tòtems, alien vermell i una baga savinera.

Horari: poc més d'11 hores.

Cordada: Edgar Tous i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (d'en Víctor Esteve):

RESSENYA DE LA VIA FREC A FREC

Via Mas-Guash-Fornieles (255 m. V+) a la Paret de Santa Cecília (Montserrat)

Itinerari pioner a la Paret de Santa Cecília obert un ja llunyà hivern de l'any 1960. Transcorre per un terreny delicat, amb trams vegetals, altres un xic descompostos, però també amb altres de bon rocam. És un recorregut que va ser afectat en la seva totalitat per l'incendi de l'any 1986, per la qual cosa les condicions en què es troba actualment no són les mateixes que les inicials, amb un primer llarg no pas fàcil. Tot i això, trobarem llargs força estètics com el diedre de la tercera tirada. Al capdavall, una ascensió totalment recomanable per aquells esperits aventures i romàntics que saben gaudir de les escalades allunyades dels circuits habituals.

El delicat primer llarg (V+)

El magnific diedre del tercer llarg (V+)

Superant el quart llarg (Vº)

Un dels pocs burins de la via

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material: joc de camalots (fins el 4), dues plaquetes recuperables, bagues savineres i 4 pitons variats (2 universals, 1V i 1U).

Horari: unes 4 hores (cordada de tres).

Cordada: Joan Maria Vendrell, Josep Climent i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (retocada a partir del llibre Roques, parets i agulles de Montserrat 3. Regió de Tàbor):

RESSENYA DE LA VIA MAS-GUASH-FORNIELES

Via Connexió generacional (150 m. 6a/A2) a la Palangana (Montserrat)

Típic exemple t'itinerari que va ser començat a obrir la dècada dels anys 70 del segle passat però que posteriorment no va ser acabat. No és fins gairebé cinquanta anys després que dos bons coneixedors del massís, els companys David Hita i Carles Llovet, enllesteixen la feina i finalitzen la via (any 2022). Per tant, és una escalada on trobarem tant material força antic i una mica malmès pel pas del temps (burins i pitons) com de modern (parabolts), i una bona opció a considerar si volem escalar a l'ombra en dies estivals (sol a partir de la tarda). Ara bé, s'ha de tenir present que és una via amb alguns passos exigents, amb un rocam que no sempre és tot el sòlid que desitjaríem, típic de la Muralla d'Agulles, i com diu un conegut escalador, només "recomanable per esperits aventurers i autèntics montserratins".

 

Iniciant la via (IV+/Ae)

L'exigent tercer llarg (6a/A1)

En el quart llarg (A2/6a)

Pas de ploms en el quart llarg

Placa fina poc abans de la quarta reunió (6a)

DADES DE LA VIA

 

Grau obligat: 6a

 

Material utilitzat: aliens (semàfor), camalot 0,75, 3 pitons (2 universals variats i 1V mitjana) i bagues savineres.

 

Horari: poc més de 5 hores.

 

Cordada: Edgar Tous i Pau Tomé.

 

Ressenya de la via: (d'en David Hita):

 

RESSENYA DE LA VIA CONNEXIÓ GENERACIONAL

Via Integral Gran Diedre d'Agulles (145 m. 6b+) a la Miranda dels Ossos (Montserrat)

Lògica combinació que recorre íntegrament un dels diedres més vistosos de tota la Muralla d'Agulles, del qual no s'entén que no s'hagués ascendit prèviament. Té el seu inici en els dos primers llargs de la via Gironella per, tot seguit, continuar per l'estètic tercer llarg de la clàssica via Lusilla. Finalment, encara les dues darreres tirades, inèdites, per finir al coll on comença la via Normal de la Miranda dels Ossos. Tot plegat, una bona escalada, atlètica i a l'ombra, amb trams de roca delicada típics de cara nord, i ideal per ascendir un calorós matí d'estiu. En les tirades comuns amb els altres dos itineraris trobarem bastant material. En canvi, el penúltim llarg està pràcticament net. En definitiva, una bona opció a considerar.

En el primer llarg (6b+)

A la dreta, en el llarg de la via Luisilla però 17 anys després

Finalitzant el tercer llarg (6b)

DADES DE LA VIA:

 

Grau obligat: V+

 

Material utilitzat: aliens (semàfor), camalots fins el 4,5 (repetits de l'1 al 3) i bagues savineres.

 

Horari: unes 6 hores.

 

Cordada: J.L. M. Vílchez i Pau Tomé.

 

Ressenya de la via: (d'en David Hita, retocada).

 

RESSENYA DE LA VIA INTEGRAL GRAN DIEDRE D'AGULLES

Via Skylines (350 m. 6a/A2) a la Paret de la Font Freda (Montsec d'Ares)

La Paret de la Font Freda, per la seva ubicació, sempre ha estat un indret una mica feréstec i solitari, ja que es troba situada una mica en terra de ningú, entre les parets que conformen Montrebei-Cap del Ras i el congost de Terradets. Tot i això, hi ha itineraris interessants que la recorren, com és el cas de la via Skylines, la qual presenta un atractiu i variat recorregut, de tall clàssic, i de bona roca en general. La via supera un seguit de plaques compactes i fissures, sempre cercant el punt més dèbil de la paret, i inclús un gran desplom, que es resol en escalada artificial. En conclusió, una bona opció a valorar (itinerari inclòs entre les 100 millors escalades de Catalunya, segons el llibre d'en Pep Soldevila), però tenint sempre present que hi ha trams mantinguts, amb passos difícils i obligats, i poc equipats.

Perdut en el mar de roca del primer llarg (Vº)

En el desplom del quart llarg (A2)

L'Edu forçant en lliure l'A2

Superant el difícil sisè llarg (6a/A1)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: aliens, camalots fins el 3 (inclosos micros tipus ZX), bagues savineres i 1 pitó universal.

Horari: unes 6 hores (cordada de tres).

Cordada: Edu G. Palma, David Hita i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (del blog Bloc Empotrat):

RESSENYA DE LA VIA SKYLINES

Via Ernest Mallafré (90 m. 6b/Ao) al sector de la Cova de l'Arcada (Montserrat)

Lògic itinerari, a la dreta de la Cova de l'Arcada, obra de dos referents de l'escalada montserratina: en Armand Ballart i en Manuel Pérez "Lete". Recorre, envoltat de vies de caire esportiu, una evident fissura que fineix poc abans d'enllaçar amb un característic i marcat diedre que ratlla la paret. Per superar-lo haurem de fer front a una escalada exigent, amb un segona tirada dificultosa i compromesa, on només trobarem un únic espit com a material fix en els seus tres llargs (sense comptar els existents a les dues primeres reunions), a més a més d'alguns pitons de museu per facilitar la progressió. Recorregut dedicat a un dels pares de l'escalada catalana, en Ernest Mallafré, i una opció a considerar si el que volem és contrastar la diferència existent entre una escalada segura (observant els lluents parabolts de les vies properes) i una escalada incerta però plena d'autenticitat.

En ple diedre del primer llarg (Vº)

El difícil i compromès segon llarg (6b/Ao)

Un bon merlet en el segon llarg

A l'atlètic darrer llarg (6b)

DADES DE LA VIA

 

Grau obligat: 6b

 

Material utilitzat: totems del blau al taronja (repetint el groc i el verd), camalot núm. 3, bagues savineres i 2 pitons (1 universal i una 1V mitjans).

 

Horari: unes 3 hores (cordada de tres).

 

Cordada: Edu G. Palma, David Hita i Pau Tomé.

 

Ressenya de la via: (del blog Teràpia vertical, de l'Armand Ballart):

 

RESSENYA DE LA VIA ERNEST MALLAFRÉ