Via Mas-Guash-Fornieles (255 m. V+) a la Paret de Santa Cecília (Montserrat)

Itinerari pioner a la Paret de Santa Cecília obert un ja llunyà hivern de l'any 1960. Transcorre per un terreny delicat, amb trams vegetals, altres un xic descompostos, però també amb altres de bon rocam. És un recorregut que va ser afectat en la seva totalitat per l'incendi de l'any 1986, per la qual cosa les condicions en què es troba actualment no són les mateixes que les inicials, amb un primer llarg no pas fàcil. Tot i això, trobarem llargs força estètics com el diedre de la tercera tirada. Al capdavall, una ascensió totalment recomanable per aquells esperits aventures i romàntics que saben gaudir de les escalades allunyades dels circuits habituals.

El delicat primer llarg (V+)

El magnific diedre del tercer llarg (V+)

Superant el quart llarg (Vº)

Un dels pocs burins de la via

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material: joc de camalots (fins el 4), dues plaquetes recuperables, bagues savineres i 4 pitons variats (2 universals, 1V i 1U).

Horari: unes 4 hores (cordada de tres).

Cordada: Joan Maria Vendrell, Josep Climent i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (retocada a partir del llibre Roques, parets i agulles de Montserrat 3. Regió de Tàbor):

RESSENYA DE LA VIA MAS-GUASH-FORNIELES

Via Connexió generacional (150 m. 6a/A2) a la Palangana (Montserrat)

Típic exemple t'itinerari que va ser començat a obrir la dècada dels anys 70 del segle passat però que posteriorment no va ser acabat. No és fins gairebé cinquanta anys després que dos bons coneixedors del massís, els companys David Hita i Carles Llovet, enllesteixen la feina i finalitzen la via (any 2022). Per tant, és una escalada on trobarem tant material força antic i una mica malmès pel pas del temps (burins i pitons) com de modern (parabolts), i una bona opció a considerar si volem escalar a l'ombra en dies estivals (sol a partir de la tarda). Ara bé, s'ha de tenir present que és una via amb alguns passos exigents, amb un rocam que no sempre és tot el sòlid que desitjaríem, típic de la Muralla d'Agulles, i com diu un conegut escalador, només "recomanable per esperits aventurers i autèntics montserratins".

 

Iniciant la via (IV+/Ae)

L'exigent tercer llarg (6a/A1)

En el quart llarg (A2/6a)

Pas de ploms en el quart llarg

Placa fina poc abans de la quarta reunió (6a)

DADES DE LA VIA

 

Grau obligat: 6a

 

Material utilitzat: aliens (semàfor), camalot 0,75, 3 pitons (2 universals variats i 1V mitjana) i bagues savineres.

 

Horari: poc més de 5 hores.

 

Cordada: Edgar Tous i Pau Tomé.

 

Ressenya de la via: (d'en David Hita):

 

RESSENYA DE LA VIA CONNEXIÓ GENERACIONAL

Via Integral Gran Diedre d'Agulles (145 m. 6b+) a la Miranda dels Ossos (Montserrat)

Lògica combinació que recorre íntegrament un dels diedres més vistosos de tota la Muralla d'Agulles, del qual no s'entén que no s'hagués ascendit prèviament. Té el seu inici en els dos primers llargs de la via Gironella per, tot seguit, continuar per l'estètic tercer llarg de la clàssica via Lusilla. Finalment, encara les dues darreres tirades, inèdites, per finir al coll on comença la via Normal de la Miranda dels Ossos. Tot plegat, una bona escalada, atlètica i a l'ombra, amb trams de roca delicada típics de cara nord, i ideal per ascendir un calorós matí d'estiu. En les tirades comuns amb els altres dos itineraris trobarem bastant material. En canvi, el penúltim llarg està pràcticament net. En definitiva, una bona opció a considerar.

En el primer llarg (6b+)

A la dreta, en el llarg de la via Luisilla però 17 anys després

Finalitzant el tercer llarg (6b)

DADES DE LA VIA:

 

Grau obligat: V+

 

Material utilitzat: aliens (semàfor), camalots fins el 4,5 (repetits de l'1 al 3) i bagues savineres.

 

Horari: unes 6 hores.

 

Cordada: J.L. M. Vílchez i Pau Tomé.

 

Ressenya de la via: (d'en David Hita, retocada).

 

RESSENYA DE LA VIA INTEGRAL GRAN DIEDRE D'AGULLES

Via Skylines (350 m. 6a/A2) a la Paret de la Font Freda (Montsec d'Ares)

La Paret de la Font Freda, per la seva ubicació, sempre ha estat un indret una mica feréstec i solitari, ja que es troba situada una mica en terra de ningú, entre les parets que conformen Montrebei-Cap del Ras i el congost de Terradets. Tot i això, hi ha itineraris interessants que la recorren, com és el cas de la via Skylines, la qual presenta un atractiu i variat recorregut, de tall clàssic, i de bona roca en general. La via supera un seguit de plaques compactes i fissures, sempre cercant el punt més dèbil de la paret, i inclús un gran desplom, que es resol en escalada artificial. En conclusió, una bona opció a valorar (itinerari inclòs entre les 100 millors escalades de Catalunya, segons el llibre d'en Pep Soldevila), però tenint sempre present que hi ha trams mantinguts, amb passos difícils i obligats, i poc equipats.

Perdut en el mar de roca del primer llarg (Vº)

En el desplom del quart llarg (A2)

L'Edu forçant en lliure l'A2

Superant el difícil sisè llarg (6a/A1)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: aliens, camalots fins el 3 (inclosos micros tipus ZX), bagues savineres i 1 pitó universal.

Horari: unes 6 hores (cordada de tres).

Cordada: Edu G. Palma, David Hita i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (del blog Bloc Empotrat):

RESSENYA DE LA VIA SKYLINES

Via Ernest Mallafré (90 m. 6b/Ao) al sector de la Cova de l'Arcada (Montserrat)

Lògic itinerari, a la dreta de la Cova de l'Arcada, obra de dos referents de l'escalada montserratina: en Armand Ballart i en Manuel Pérez "Lete". Recorre, envoltat de vies de caire esportiu, una evident fissura que fineix poc abans d'enllaçar amb un característic i marcat diedre que ratlla la paret. Per superar-lo haurem de fer front a una escalada exigent, amb un segona tirada dificultosa i compromesa, on només trobarem un únic espit com a material fix en els seus tres llargs (sense comptar els existents a les dues primeres reunions), a més a més d'alguns pitons de museu per facilitar la progressió. Recorregut dedicat a un dels pares de l'escalada catalana, en Ernest Mallafré, i una opció a considerar si el que volem és contrastar la diferència existent entre una escalada segura (observant els lluents parabolts de les vies properes) i una escalada incerta però plena d'autenticitat.

En ple diedre del primer llarg (Vº)

El difícil i compromès segon llarg (6b/Ao)

Un bon merlet en el segon llarg

A l'atlètic darrer llarg (6b)

DADES DE LA VIA

 

Grau obligat: 6b

 

Material utilitzat: totems del blau al taronja (repetint el groc i el verd), camalot núm. 3, bagues savineres i 2 pitons (1 universal i una 1V mitjans).

 

Horari: unes 3 hores (cordada de tres).

 

Cordada: Edu G. Palma, David Hita i Pau Tomé.

 

Ressenya de la via: (del blog Teràpia vertical, de l'Armand Ballart):

 

RESSENYA DE LA VIA ERNEST MALLAFRÉ

Via Pitonuda (120 m. 6b) al Serrat dels Monjos (Montserrat)

Quan en una paret ja s'han repetit totes les vies clàssiques i imprescindibles ens queden dues opcions: o comences a repetir alguna, o t'aventures en un d'aquells itineraris oblidats en el temps en què et preguntes per què la gent no hi va. En aquest cas vam escollir la darrera opció, escalant la via Pitonuda, i així vam poder obtenir la resposta a les nostres inquietuds: trams amb una vegetació que es va apoderant de les fissures, terra i líquens en altres, i tot amanit amb un equipament més aviat escàs i amb autèntiques relíquies de museu. A més a més, trobarem passatges amb roca discreta, també passos difícils i obligats, i menys pitons respecte la ressenya que dúiem, segurament absorbits i desintegrats per l'òxid. Ben mirat, via recomanable si el que busquem és obtenir una altra perspectiva del Serrat dels Monjos i allunyar-nos de les vies més concorregudes.

Inici del primer llarg (6b)

Pitó a la primera reunió

Sortida delicada de la primera reunió (V+)

La "sòlida" tercera reunió

DADES DE LA VIA:

 

Grau obligat: 6a 

 

Material utilitzat: camalots fins el 3 (inclosos micros tipus ZX) i bagues savineres.

 

Horari: poc més de 3 hores.

 

Cordada: Edu G. Palma i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (del blog Romàntic Guerrer, d'en Lluís Parcerisa):

 

RESSENYA DE LA VIA PITONUDA

Via Aleje del mal (300 m. 6b+/A1e) al Tossal de l'Obaga de la Font (Oliana)

El Tossal de l'Obaga de la Font és una imponent cinglera, a recer del Tossal del Coscollet, amb un seguit d'itineraris que la recorren, tots força verticals, fins i tot desplomats, i ben orientada al sud-est; per tant, és un indret ideal per anar-hi a l'hivern. Pel que va a la via, és una ruta atlètica i semiequipada, amb especial atenció al tercer llarg, on ens les haurem amb un pas obligat, llarg, i difícil, i que segurament és l'origen del nom de l'itinerari (Aleje del mal). Pel que fa a l'aproximació, tot i no ser curta, és còmode; això sí, si feu com nosaltres i opteu per baixar a peu, el descens serà entretingut, poc evident i perdedor (2 hores 30 minuts fins al cotxe). En resum, una bona opció a tenir present pels amants dels llocs solitaris i dels paratges autèntics, allunyats de les gentades.

Per cert, bones escalades i bon any nou a tothom!!

 

El Tossal de l'Obaga de la Font

Iniciant el segon llarg (6b+)

Abans del crux de la via (7a o 6b+/Ae)

Inici del quart llarg (Vº)

En la fissura del cinquè llarg (6a+)

DADES DE LA VIA:

 

Grau obligat: 6b+ 

 

Material utilitzat: joc de totems i bagues savineres.

 

Horari: poc més de 4 hores (cordada de tres).

 

Cordada: Edu G. Palma, David Hita i Pau Tomé.

 

Ressenya de la via: (de l'Armand Ballart):

 

RESSENYA DE LA VIA ALEJE DEL MAL