Via Tempus Fugit (175 m. V+/A2) a la Paret de la Font del Llum (Montserrat)

Probablement, la Paret de la Font del Llum era la darrera gran paret verge que quedava al massís de Montserrat. Finalment, després de molts anys d'haver començat a obrir-hi una via, aquest darrer estiu vam aconseguir acabar-la. Vet aquí, doncs, la petita història d'una primera ascensió. 

Corria l'estiu de l'any 1998 quan el meu company habitual de cordada de l'època, l'Àngel González, i jo mateix, vam obrir el primer llarg. El projecte, però, el vam acabar abandonant, principalment perquè l'Àngel va deixar d'escalar, i es va dedicar a altres menesters (al ioga, del qual actualment és professor). 

A l'inici de la via (V+)

Al cap d'una anys, un altre company de cordada, en Xavi Teixidó, el "Teixi", em va proposar d'acabar un projecte de via que semblava que feia anys que estava abandonat, però no em va voler dir on era (sempre li agradava portar en secret els seus projectes). El vaig acabar acompanyant i la meva sorpresa va ser majúscula quan, un cop a Montserrat, em va explicar on anàvem: cap el projecte que l'Àngel i jo havíem començat. El Teixi també es va dur una bona sorpresa quan li ho vaig explicar, mentre feia broma dient-li que era un roba projectes. Érem a l'octubre de 2004, i en dues sortides vam arreglar el primer llarg perquè es podés fer en lliure (6b/c), a més d'iniciar-lo des de l'interior de la llastra, en ramonage, just a l'esquerra de la Font del Llum (quan l'any 1998 vam obrir aquest llarg ho vam fer enfilant-nos per fora de la gran llastra recolzada a la paret, anomenada Roca de la Font del Llum, i des d'allà vam començar la via). També vam deixar pràcticament enllestit el segon llarg i vam acordar que, l'any següent, quan arribés el bon temps, acabaríem d'obrir la via. Malauradament, el Teixi va perdre la vida l'any següent, l'estiu de 2005, als Alps francesos, en un accident d'escalada a la Integral de Peuterey, i el projecte va tornar a quedar abandonat.

 

En el diedre del primer llarg (V+/A1)

Van tornar a passar els anys fins que un dia, parlant amb en David Hita, que era coneixedor del projecte, li vaig proposar d'acabar la via plegats. Va acceptar amb entusiasme la proposta, però va aparèixer un petit problema: la nova normativa a Montserrat, que especificava que s'havia de demanar permís per obrir nous itineraris. Per tant, tocava sol·licitar el permís corresponent, el qual vaig obtenir una vegada complerts els tràmits. Tot i això, mai trobàvem el moment d'anar-hi, ja sigui per falta de motivació, o per culpa d'una sobtada pandèmia, i van tornar a passar els anys, fins que vam decidir que aquest estiu (2022) el projecte s'havia d'enllestir, sí o sí. I és així que, després d'un parell de jornades, vam acabar la via al juliol, ni més ni menys que quasi 24 anys després haver-se iniciat.

Començant el segon llarg (A1/Ae)

Pel que fa a l'itinerari, és una escalada treballosa, a trams desplomada i aèria, on, bàsicament, haurem de pujar en artificial de pitons, amb un pitonatge no sempre evident. Puntualment, trobarem algun tram d'escalada en lliure, amb un d'obligat, i un xic compromès, a la cinquena tirada. En quant a la paret, aquesta és força vertical i contínua, amb reunions generalment incòmodes, i amb un rocam no sempre compacte.

Perspectiva de l'aeri segon llarg (A1)

Per cert, com aquest pany de paret no tenia nom i la via just comença a l'esquerra de la Font del Llum, a un parell de metres, l'hem batejat com a Paret de la Font del Llum. I respecte al nom de la via, fa referència a la velocitat amb què transcorre el temps, ja que han passat gairebé 24 anys des de l'inici de la seva obertura fins a la seva finalització.

I per suposat queda promès, i garantit, un convit per a la cordada que faci la primera repetició (Classic Climber dixit). A què espereu, doncs, a anar-hi?.

 

Roca delicada en el cinquè llarg (A2)

DADES DE LA VIA:

 

Grau obligat: V+

 

Material utilitzat: aliens, joc complet de totems, camalots 3 i 4, uns 20 pitons variats (sobretot universals, principalment curts, a més de pitons en V i U de diferents mides), 2 pitonisses, 1 àncora, 1 plom i bagues savineres.

 

Horari: aproximadament entre 6 i 8 hores.

 

Cordada i dates: Via iniciada l'agost de 1998 per Àngel González i Pau Tomé.

                         Via continuada l'octubre de 2004 per Xavi Teixidor i Pau Tomé.

                         Via finalitzada el juliol de 2022 per David Hita i Pau Tomé.

 

Ressenya de la via: (d'en David Hita):

 

RESSENYA DE LA VIA TEMPUS FUGIT

Via Canal de la Barana (160 m. V+) a la Paret de Sant Jeroni (Montserrat)

Recorregut solitari, en el vessant oest de la Paret de Sant Jeroni, obert un ja llunyà octubre del 1950 per Josep Maria Torras i Joan Nubiola, una de les cordades més prolífiques de la seva època. L'itinerari té el seu inici en una precària fissura i, després de travessar una gran placa, va a buscar una inesperada canal de sortida amb un primer llarg vertical, difícil i de roca mediocre. Després, només caldrà resseguir el fons de la canal fins a trobar-nos una barana a la sortida, la qual dona el nom a la via i que serveix de protecció per a que aquells que vulguin albirar el buit no prenguin mal, situada a pocs metres d'on finirem l'escalada: el cim de Sant Jeroni (1.236 metres), punt culminant de Montserrat. Sens dubte, una manera més que elegant d'acabar l'ascensió.

En el primer llarg (IV+)

A les fàcils plaques intermitges (IVº)

Inici difícil a la canal de sortida (V+)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens, camalots (del 0,5 al 2) i bagues savineres.

Horari: gairebé 2 hores.

Cordada: Josep Climent i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (retocada a partir de la ressenya del llibre d'en David Hita):

RESSENYA DE LA VIA CANAL DE LA BARANA

Via Barrufets (300 m. V+/A2) a la Paret dels Diables (Montserrat)

Amb aquest itinerari finalitzo la trilogia de les vies Barrufets al massís de Montserrat, el qual pot ser considerat la cirereta del pastís (els altres dos són la via Barrufets a la Palangana i la via Barrufets al Frare Gros). Sens dubte, i sense desmerèixer els altres, el de la Paret dels Diables és el més majestuós i superb però, avui dia, també el menys recorregut i més oblidat. El seu equipament mediocre i la poca qualitat del rocam, que trobarem en certs trams, el mantenen allunyat de la tendència actual de cercar bon equipament i bona roca. Però l'essència de l'escalada no només està constituïda per aquests dos factors, que podem considerar limitants, i va molt més enllà, ja que és tot un delit recórrer escalades que destil·len pur romanticisme, com és el cas.

En el difícil segon llarg (A2/V)

Recuperant el tercer llarg (V/A1)

En el precari quart llarg (A2)

Material malmès pel pas del temps

El desplomat cinquè llarg (A2e/A1)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens (inclòs el negre), camalots (del 0,5 al 2), joc de tascons, 3 plaquetes recuperables, 7 pitons variats (2 universals, 2V, 2P i 1 bong), alguna falqueta de fusta i cordinos prims.

Horari: poc més de 9 hores (cordada de tres).

Cordada: Josep Climent, Carles Llovet i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (de l'Armand Ballart, retocada):

RESSENYA DE LA VIA BARRUFETS

Via Sense nom (150 m. 6a/A1+) a la Roca 92 (Montserrat)

Hi ha vies tant feréstegues i oblidades que fins i tot hi ha algú que s'endinsa per elles creient que està obrint un nou itinerari. Això és el que li va succeir a en Jordi Verdaguer, qui va observar una fissura evident que ratllava la Paret Nord d'Agulles, la qual enllaçava amb el darrer llarg de la via CADE, i va decidir anar a obrir-la. La sorpresa majúscula va ser que va trobar rastres de pas (alguna assegurança), tot i haure-se-les amb un terreny força salvatge, amb trams de roca mediocre i abundant vegetació, i on inclús va haver d'afegir algun espit, com per exemple a l'offwidth de la segona tirada, obligat i difícil. Mai no s'ha sabut trobar qui van ser els escaladors que van fer la primera ascensió i, per tant, ningú ha volgut batejar la ruta; d'aquí el perquè del seu nom. A veure si algú sap quelcom i diu el què.

La salvatge fissura de la via Sense nom

En el primer llarg (A1+/V+)

L'inici del segon llarg (ingraduable)

El difícil i obligat offwidth (6a)

Terreny precari en el quart llarg (Vº/V+)

Darreres llums del dia durant la baixada

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: un C3 (de camalot), camalots del 0,5 al 4,5 (4 repetit), 2 plaquetes recuperables, bagues savineres i 9 pitons variats (5 universals, 2V i 2U).

Horari: gairebé 7 hores.

Cordada: Edu G. Palma i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (a partir d'un dibuix d'en David Hita):

 

RESSENYA DE LA VIA SENSE NOM

Via El Districte de les Bruixes (300 m. 6a-/A2+) a la Paret dels Diables (Montserrat)

Acrobàtic itinerari que transcórrer pel bell mig de la Paret dels Diables, el qual té el seu inici en una pregonera fissura quasi bé horitzontal que trobarem a mitja tirada del tercer llarg de la clàssica via Sánchez-Martínez. És una ruta espectacular, i amb una retirada compromesa depenent del punt on estiguem (de fet, en puc donar fe, ja que després d'una caiguda en el tram més desplomat del recorregut vaig quedar totalment penjat al buit sense tocar paret, ni tampoc poder pujar ni baixar, i només després de més d'una hora de maniobres vam aconseguir resoldre la situació. Crec que ha estat el moment més angoixant que he passat a Montserrat). I per concloure un apunt final: atenció als darrers llargs, amb passos obligats en lliure i algun tram amb aire entre assegurances. Moltes cordades, però, eviten aquestes darreres tirades, i prefereixen finalitzar per la Sánchez-Martínez, quedant-se, malauradament, sense la possibilitat de dir que han escalat el Districte de les Bruixes (ja he fet esment diversos cops que sóc de l'opinió que si les vies no es fan íntegrament un no pot dir que les ha escalades. Això sí, que cadascú faci el que vulgui, que per això som lliures).

En el tercer llarg i primer de la via (V+/A1)

L'aèria quarta reunió

Panoràmica des de l'acrobàtic cinquè llarg (A2+)

Mirant el buit des del cinquè llarg (A2+)

Finalitzant el darrer llarg (A2-Ae)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+/6a

Material utilitzat: aliens, joc de totems, camalots (3 i 4), una plaqueta recuperable i 3 pitons universals (2 curts i 1 mitjà).

Horari: unes 10 hores.

Cordada: Edgar Tous i Pau Tomé.

Ressenya de la via: ressenya d'en Nil Bohigas (atenció: els graus són de principis dels anys 80 i, per tant, estan totalment desfasats. Depenent del pas, s'ha d'afegir entre mig i un grau més. I no menystenir l'avís que hi ha en un petit requadre,  just a sota el material a portar):

RESSENYA DE LA VIA EL DISTRICTE DE LES BRUIXES

Via Pany o Normal (45 m. V+) al Dit (Montserrat)

Magnífic itinerari obert un llunyà 6 de juliol de 1941 per la cordada Jordi Panyella Pany, Maria Antònia Simó i Jorge Ferrera, el qual recorre l'arrogant aresta nord del Dit i que va ser considerat durant molts anys com l'escalada més difícil de Montserrat. És una ruta exposada on s'hauran de prendre totes les precaucions possibles i on no sempre ens podrem assegurar, tot i que a la via hi ha quelcom de material (que per cert, no va pas trobar en Pany, cap de la cordada, i que és una mostra més de les excel·lents qualitats d'aquest escalador i de la involució d'alguns altres, els quals han volgut adaptar l'itinerari a les seves carències). Així que, si voleu trobar-vos davant d'un recorregut que traspuï essència montserratina, ja sabeu on heu d'anar...

A l'inici de l'itinerari (Vº)

La primera assegurança que trobarem (plom i falqueta)

En un pas compromès de l'escalada (V+)

Una altra assegurança de la via (cap de burí)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: un tricam negre i dos totems (el groc i el verd). Es pot afegir una plaqueta recuperable.

Horari: Uns 50 minuts (cordada de tres).

Cordada: Edu G. Palma. David Hita i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya del llibre de l'Antonio García Picazo Ascensiones de leyenda):

RESSENYA DE LA VIA PANY O NORMAL

Via Marea negra (165 m. 6a/A2+) al Ganivet dels Diables (Montserrat)

Itinerari poc conegut al Ganivet dels Diables, amb poques repeticions, el qual em feia una especial il·lusió ressenyar perquè està dedicat a un company de cordada, en Xavier Teixidó, qui ens va deixar ja fa uns quants anys en un malaurat accident mentre escalava la Integral de Peuterey al Mont Blanc, juntament amb en Pau Barrios, que també va perdre la vida. Pel que fa a la via, combina l'escalada artificial amb passos en lliure, i hi trobarem trams de roca dubtosa i algunes reunions a reforçar. I un apunt final: recorregut només recomanable si ja s'han escalat les vies més clàssiques del Ganivet i es vol tenir una altra perspectiva de la paret.

En el treballós primer llarg (A2)

Visió fantasmagòrica del Cavall Bernat des de la via Marea Negra

Treball en equip en el tercer llarg (A1)

Iniciant el quart llarg (Vº/V+)

Tram d'artificial del quart llarg (A2+)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: aliens, camalots (fins el 3), uns 15 pitons variats (8V grans, 4 universals llargs i 3P curtes), falquetes de fusta i bagues savineres.

Horari: poc més de 5 hores 30 minuts (cordada de tres).

Cordada: Joan Maria Vendrell, Josep Climent i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA MAREA NEGRA