Via Pit llop (170 m. 6a/A1e) al Camell d'Ecos (Montserrat)

Itinerari poc freqüentat que recorre el vessant est d'aquesta característica agulla, el qual combina l'escalada lliure, amb passos força obligats, amb l'escalada artificial. La roca en general és bona, excepte en el segon llarg, on haurem de superar una fissura amb trams de roca discreta i des d'on, després d'un aeri flanqueig, s'assoleix la base d'un marcat esperó. Dues reunions d'aquest esperó les trobarem en unes característiques baumes, on gaudirem d'unes vistes més que superbes de tot aquest vessant. Finalment, per concloure l'escalada, ascendirem una aresta final fins arribar al cim de la Gepa del Camell. En definitiva, un solellós recorregut, amb encant, totalment recomanable per tots aquells que frueixen i aprecien la solitud a la muntanya.

Peu de via amb un cartell artesà amb el seu nom

Diedre fissurat del segon llarg (V+/6a)

Malmesa llibreta de piades a la tercera reunió

Inici del quart llarg (6a)

Arribant a la cinquena reunió (Vº/V+)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: alien groc i joc de totems (del negre al vermell).

Horari: unes 3 hores 30 minuts (cordada de tres).

Cordada: Joan Maria Vendrell, Carles Llovet i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (retocada a partir de la guia d'en David Hita):

RESSENYA DE LA VIA PIT LLOP

Via Normal (40 m. V/A3) a l'Ou de Colom (Montserrat)

Va ser la primera via oberta en aquest característic cim de la regió d'Agulles, i la darrera agulla montserratina en què s’usà la tècnica del tronc per superar els seus metres més balmats. Va ser oberta un ja llunyà any 1944, per la mítica cordada Haus – Estrems, utilitzant unes pitonisses de cap quadrat que introduïen en petits forats que prèviament havien fet al rocam. Actualment només queden unes poques com a relíquia, de més que dubtosa fiabilitat, i no saben si per un error que s’ha anat cronificant al llarg del temps, on totes les ressenyes marquen com un fàcil artificial equipat el desplom i els metres que el segueixen (Ae), trobarem un artificial delicat (fins A3) on haurem d’emprar material força divers. En resum, una bona opció per copsar l’essència de l’escalada més romàntica al massís de Montserrat.

Arribant a la primera reunió (IV+)

Inici del segon llarg (A2+/A3)

Flor de pitons al segon llarg

Pitonissa de cap quadrat

 

 

 

 

 

  

 

 

Pas d'ancla

Pitó falcat

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V/V+ (1 pas)

Material utilitzat: totem verd i lila, 2 plaquetes recuperables, 4 universals (3 mitjans i 1 curt), 5 pitons extraplans (1 mitjà i 4 curts), 1 V petita, 1 U llarga, 1 pitó tipus cullera, 5 pitonisses, 2 ancles, diverses falquetes de fusta i cordinos de diferent tamany.

Horari: poc més de 3 hores.

Cordada: David Hita i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (elaboració pròpia segon ascensió del 09-10-2020):

RESSENYA DE LA VIA NORMAL

Via de las Fisuras (325 m. 6a/Ao) al Mallo Firé (Mallos de Riglos)

Mítica via de finals dels anys 70 que recorre el fantàstic vessant est del Mallo Firé. Fa uns anys va ser restaurada (2012), però conservant el seu caràcter original i respectant l'estil dels seus obridors (únicament es van canviar burins per parabolts, tant en llargs com en reunions). Això sí, per abastar el seu inici cal pagar un petit peatge: escalar els pulits llargs inicials de la via Galletas fins a la cinquena reunió (nosaltres vam entrar per la seva variant directa, més interessant). En conjunt, és un bon itinerari, amb trams de roca discreta i d'altres força desequipats, com el diedre del tercer llarg, on en quaranta metres només trobarem dos pitons, un al principi. Magnífiques vistes des del seu solitari i aeri cim (la Punta Mallafré).

A la variant directa de la Galletas (6a)

Diedre inicial de la via de las Fisuras (6a+)

En el desequipat tercer llarg (V+/6a)

La travessa del quart llarg (Vº)

Al cim de la Punta Mallafré del Mallo Firé

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: joc d'aliens (del verd al vermell), joc de camalots (del 0,5 al 3, repetint l'1) i bagues savineres.

Horari: unes 6 hores.

Cordada: Josep Escoda (Mohawk) i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (del blog La noche del loro 2):

RESSENYA DE LA VIA DE LAS FISURAS

Via Indirecta (300 m. 6a/A2) a la Paret dels Diables (Montserrat)

Extraordinària combinació, amb entitat pròpia, que recorre el bell mig de la Paret dels Diables aprofitant els trams fissurats d'un seguit de vies emblemàtiques (Sánchez-Martínez, el Districte de les Bruixes, Directa, Barrufets i GAM). El resultat final és una fantàstica i contínua fissura fins pràcticament els darrers metres on trobarem trams de roca bona, d'altres de discreta, i un equipament més aviat escàs. El recorregut és d'una lògica tan evident que és sorprenent que no s'hagués obert amb anterioritat com un únic itinerari. A més a més, el material d'avui dia ens permetrà escalar-la sense portar el martell; això sí, caldrà anar ben assortits de material flotant per reeixir amb solvència en l'escalada, la qual haurem d'afrontar amb decisió, ja que no la regalen pas. Sens dubte, un dels recorreguts imprescindibles de la paret.

En el tercer llarg (6a/Ao)

Difícil travessa del quart llarg (6a/A2)

L'escombrera, el delicat cinquè llarg (V+/A1)

Arribant a la cinquena reunió (6a+ o V+/A1)

Darrers metres del sisè llarg (6a)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: joc d'aliens (repetint el negre o afegint un camalot X4 vermell), joc de totems (repetint del blau al lila) i camalots 3 i 4.

Horari: 8 hores (cordada de tres).

Cordada: Juanan Guevara, Maria Obregón i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (del blog Kalamontse):

RESSENYA DE LA VIA INDIRECTA

Via l'Enigma de Cid-Ta-Mar (140 m. 6c/Ae) al Cavall Bernat (Montserrat)

Escalar el Cavall Bernat sempre és una delícia, i fer-ho per un itinerari poc freqüentat encara més. Aquest cop la via escollida ha estat l'Enigma de Cid-Ta-Mar, un recorregut de caràcter esportiu i totalment assegurat que supera per la seva dreta la característica "berruga" del monòlit. Això sí, només començar ja t'adones que el grau del primer llarg no es correspon amb el reflectit a les antigues ressenyes. I pel que fa a la resta de tirades, la segona és realment molt obligada i difícil, sobretot en un pas amb aire entre assegurances on no s'hi val a badar, la tercera, tot i tenir també passos obligats, és força més assequible, i la darrera, una bona complaença que porta elegantment al cim d'aquesta emblemàtica agulla. En quant a l'estrany nom de la via, desvetllarem l'enigma: està dedicat a la Marta Cid (les síl·labes del seu nom s'han ordenat a l'inrevés; per tant, en comptes de Mar-Ta-Cid s'ha escrit Cid-Ta-Mar).

L'inconfusible Cavall Bernat

El contundent segon llarg (6c obligat)

Superant la "berruga" (6a/Ae)

Escalant l'estètic darrer llarg (Vº)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6c

Material utilitzat: només cintes exprés (via equipada).

Horari: unes 3 hores (cordada de tres).

Cordada: Juanan Guevara, Maria Obregón i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (retocat el primer llarg. Ressenya de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA L'ENIGMA DE CID-TA-MAR

Via Ray-Ban (235 m. V+/A2) a la Paret dels Diables (Montserrat)

Itinerari que en l’actualitat ja no es recorre i que ressegueix una evident línia a partir de la segona reunió de la via GAM, que és on té el seu inici. Després d’una estètica travessa, de roca delicada, encara directament en escalada artificial uns murs verticals on, tot i estar força equipats amb burins que més val no mirar-se, ja que deixen bastant que desitjar, serà necessari fer alguna sortida en lliure obligada i pitonar algun pas. D'aquesta manera arribarem a la fissura final, poc equipada i entretinguda, en la qual haurem d'utilitzar força material per poder-la superar. Tot plegat una bona ruta, en una bona paret, que ens deixarà més que satisfets.

Iniciant la via Ray-Ban (Vº/A1)

En el quart llarg (V+/A2)

Arribant a la cinquena reunió (Vº/Ae)

En el treballós sisè llarg (V+/A2)

Un dels burins de la via

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens, camalots (del 0,5 al 2), tascons, 3 plaquetes recuperables, 1 ganxo, 1 falqueta de fusta, bagues savineres i 7 pitons variats (2V mitjanes, 1 bong, 1 lost arrow, 1 universal curt, 1 universal mitjà i 1U).

Horari: unes 8/9 hores.

Cordada: Josep Climent i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (segons ascensió realitzada el 13 de juny de 2020):

RESSENYA DE LA VIA RAY-BAN

Via Almira (165 m. V+/A1) a les Dues Puntes (Montserrat)

La Paret Nord d'Agulles presenta tot un seguit de vies que resten oblidades en el temps, i que quan de tant en tant són escalades poden passar bastants anys perquè tornin a rebre una altra ascensió. Un exemple clar d'aquest tipus de rutes el tenim en la via Almira, un itinerari dels anys vuitanta obert al més pur estil clàssic: plaques equipades amb burins, amb alguna sortida obligada en lliure, i fissures semi equipades. Menció especial pel segon llarg, i primer pròpiament de la via, de rocam més que discret, i amb una exposada entrada a la reunió on més val no caure, i pel darrer, sinuós i amb uns aeris metres finals.

Abans d'entrar a la segona reunió (V+)

Darrers metres del tercer llarg (Vº)

Inici del quart llarg (Ae/A1)

En un pas del quart llarg (Vº/V+)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: alien groc, joc de totems (del groc al vermell), 3 plaquetes recuperables, bagues savineres, una baguetilla i 3 pitons (1 universal curt, 1 universal mitjà i 1 V petita).

Horari: unes 3 hores 20 minuts.

Cordada: Joan Maria Vendrell i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (retocada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA ALMIRA