diumenge, 1 de desembre del 2019

Fotogaleria (escalades diverses)

Escalar significa compartir en el sentit més ampli de la paraula. Compartim moments alegres i tristos, fred i calor, cansament, eufòria, projectes i, sobretot, records. Els records queden gravats dins nostre i podem acudir a ells per tornar a sentir les sensacions que vam viure. Alguns, però, també queden enregistrats en dispositius, la qual cosa ens permet mostrar-los. Aquí us deixo una petita mostra (a poc a poc aniré afegint-ne més):

Cim del Petit Dru (3.698 m.) - (1996)
Alps

Cim del Gabitou (3.034 m.) amb esquís - Pirineus (1989)
Pilar & Pau

Via Barrio-Belloq al Vignemale - Pirineus (1998)
Pau & Marcel·lí Canal & Ivan

Via Normal al Puro - Mallos de Riglos (1993)
Jordi Magallon & Pau

Via Easy Rider a la Paret de l'Aeri - Montserrat (1993)
Pau & Nacho Gallés

Cim del Mont Perdut (3.355 m.) - Pirineus (1990)
Joan Robles & Juan Manuel Patón & Pau

Via Punsola-Reniu al Cavall Bernat (1987)
Montserrat
Mallos de Riglos (2019)
Javier Aguilar (cec) & Pau & Urko Carmona (amputat d'una cama) 

Via l'Enigma de Cid-Ta-Mar al Cavall Bernat - Montserrat (2020)
Pau & Juanan Guevara & Maria Obregón

Cascada Cameran - Costa Freda (1996)
Prepirineu
Cim Illimani (6.460 m.) a la Serralada Real - Bolívia (1994)
Pau & Víctor Artís
Via Anglada-Guillamon al Cavall Bernat (1992)
Montserrat
Via del Guarda a la Dent de Cabirols - Pedraforca (1993)
  Joan Martí & Amic & Pau & Àngel González
Nido de Cóndores (5.380 m.) a l'Aconcagua - Andes (2001)
Argentina
Corredor Maribel a Peña Telera - Pirineus (1993)
Pau & Jordi Magallon & Lluís
Via Anglada-Cerdà al Frare Gros - Montserrat (1990)
Pau & Xavi Pérez & Joan Martínez
Via Fisura Oblicua a la Paret de la Font Freda (2012)
Montsec d'Ares
Paso del Lagarto a la via de los Gómez (2012)
Tozal de Levante - Alacant
Via el Rap del Niño a la Paret de l'Enanito Duro - Cavallers (2015)
Pau & Francesc Canyameres & Luís Alfonso Luichy
Via del Somni a la Paret dels Diables - Montserrat (2018)
Pau & Víctor Sans Salla
Via Rabadá-Navarro al Naranjo de Bulnes (1993)
Picos de Europa
Aresta sud a la Chapelle de la Glière - Alps (2000)
Patrick Gabarrou & Pau
Via Regular Northwest Face al Half Dome (1999)
Yosemite (Estats Units)
Via Tànger a la Paret del Pessó - Collegats (2016)
Pau & Rachel
Via Anna Rubio a l'Esperó de les Orenetes (2015)
Cinglera dels Espluvins - Oliana
Via Normal a la Castellassa de Can Torras - Sant Llorenç del M. (2011)
Josep Jané & Ricard Darder & Pau
Via Rabadá-Navarro al Pilar de Cotatuero (2012)
Ordesa
Via Sendero Luminoso a la Paret dels Diables - Montserrat (2017)
Josep Escoda Mohawk & Pau

Via Ecològica al Vermell del Xincarró (2018)
Montserrat
Via Mas-Colomer a les Roques de Benet - Ports de Beseit (2016)
Pau & David Cabañas
Aresta Brucs a la Bessona Inferior - Montserrat (2012)
Pau & Armand Ballart
Via Tàpia-Jover a les Agudes - Montseny (2015)
Laura Piferrer & Pau & Sandra Serra

Via Tirabous al Morro de l'Abella (2017)
Cingles de Tavertet
Via Cosmos 1402 a la Paret del Pessó (2017)
Collegats
Via Brothers Ruiz a la Pala Alta - Montroig (2018)
Clara Marquès & Pau
Via Rosaura al Plec de Llibre Superior (2012)
Montserrat
Via Inversión térmica al Cap del Ras - Àger (2010)
Cali Ribó & Pau & Jaume Prat
Via Anubis al Serrat del Moro - Montserrat (2017)
Juan Wenceslao & Josep Climent & Pau
Via Álvaro-Navarro-Ayats al Cap de Mort (2013)
Montserrat
Via Aire a la Paret de Sant Jeroni - Montserrat (2016)
Pau & Alba Pirata

dimecres, 23 d’octubre del 2019

Via Parera-García (260 m. 6a/A2/Ae), entrant per la Casas-Chani, al Serrat del Moro (Montserrat)

Magnífica escalada que té el seu inici una vegada escalades les quatre primeres tirades de la via Casas-Chani i que recorre un evident sistema de fissures i diedres per abastar directament el cim de la paret del Serrat del Moro. El primer llarg ens oferirà un tècnic diedre seguit d'un aeri i delicat flanqueig, el segon és de tràmit, el tercer és l'anomenat "diedro huevo", un llarg amb personalitat pròpia, atlètic i desplomat, i el darrer puja per un tram ombrívol i feréstec que pràcticament ningú fa ja que les cordades prefereixen sortir per la via Circ Cric. He provat ambdues sortides, perquè no es digui, i puc ben assegurar que en cap de les dues es regala res.

Sortint del diedre inicial (V+/6a)
En l'aeri flanqueig del primer llarg (A2)
Escalant l'anomenat "diedro huevo" (6b+)
Darreres metres del tercer llarg (V+)
Llarg final per la via Circ Cric (6b+)
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: aliens, camalots fins el 4 (repetits de l'1 al 3), mig joc de tascons, una plaqueta recuperable i bagues savineres.

Horari: 6 hores 30 minuts (cordada de tres).

Cordada: Damià Santiveri, Josep Santasusana i Pau Tomé.

Ressenya de la via: del blog "La Cordada Centenària" (surten ressenyats tant els llargs inicials per la via Casas-Chani com les dues possibles sortides, per la via original i per la via Circ Cric):


RESSENYA DE LA VIA PARERA-GARCÍA

dilluns, 30 de setembre del 2019

Via Serón-Millán (300 m. V+/Ae/Ao) al Mallo Pisón (Mallos de Riglos)

Clàssica entre les clàssiques, la via Serón-Millán és un magnífic itinerari i el primer que es va traçar de manera directa al Mallo Pisón. Té dues parts ben diferenciades: una primera que solca uns delicats murs per anar a buscar un sinuós diedre fissurat que abasta el coll del Puro, i una segona on des d'aquest es recorre una profunda xemeneia fins el final de les dificultats. Històricament la primera part pràcticament no s'escalava per la seva exposició, la mala qualitat de la roca i les poques assegurances existents, però fa uns anys es va restaurar (amb la xemeneia ja s'havia fet anteriorment), eliminant la sobre acumulació d'assegurances i substituint, no afegint, la resta de material. Per tant, el caràcter de la via segueix sent el mateix. En definitiva, una bona opció a tenir en compte en el majestuós regne dels Mallos de Riglos.

Peu de via amb la inscripció SM amb una fletxa
En el primer llarg de la via (Vº)
Iniciant el tercer llarg (V+/6a)
A mitja tirada del 3r. llarg (Vº/V+)
Escalant el quart llarg (6b o V+/Ao)
En el setè llarg (fins V+)
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: camalots del 0,5 a l'1, mig joc de tascons i una baga savinera.

Horari: unes 5 hores.

Cordada: Josep Escoda (Mohawk) i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (del blog Ao a vista):


RESSENYA DE LA VIA SERÓN-MILLÁN

dissabte, 21 de setembre del 2019

Via Gironella (140 m. V+/A1) a la Miranda dels Ossos (Montserrat)

La Gironella és un itinerari força lògic que segueix una evident línia fissurada i que aprofita en el seu tercer llarg el característic diedre de la via Lusilla. A continuació segueix per una delicada travessa ascendent fins abastar el diedre final, fissurat. En aquest llarg, el de la travessa, el terreny és tan tètric i impracticable que hi ha un tros de corda, en un estat més que dubtós i que penja d'uns burins, per superar aquest tram. En resum, una escalada amb un rocam que no acompanya i només recomanable per als més fanàtics de la cara nord. I un apunt final: via sense cim.

En el primer llarg de la via (V+/A1)
En el llarg comú amb la via Lusilla (V+/A1)
Iniciant el delicat quart llarg (Vº)
El quart llarg, vist des de la via Lusilla (Vº/A1)
Escalant el diedre final (V+/A1)
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens, camalots fins el 4, bagues savineres, algun cordino i 5 pitons (2 universals, 1U, 1V i 1 lost arrow).

Horari: poc menys de 5 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (fotografia de la pàgina web Kpujo.com)
 
RESSENYA DE LA VIA GIRONELLA