divendres, 23 de febrer del 2018

Via Meteora (210 m. 6a) al Roc de Benavent (Comiols)

Via poc repetida al Roc de Benavent, serra limítrof entre l'actual municipi d'Isona i Conca Dellà, oberta pels incombustibles escaladors Armand Ballart i Ricard Darder. És un itinerari agosarat, amb "segell d'autor", que recorre unes plaques d'un conglomerat que a voltes haurem de tractar amb delicadesa. Pràcticament desequipat, només trobarem en tot el seu recorregut dos pitons i quatre spits (incloent-hi reunions), a més a més d'algun pont de roca. No sempre podrem assegurar-nos amb solvència, per la qual cosa ens obligarà a realitzar passos difícils i un xic exposats. De ben segur que podreu gaudir d'un entorn sense aglomeracions.

Escalant el primer llarg (V+)
Una altra instantània del primer llarg (V+)
Pas difícil del segon llarg (6a)
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: alien gris, camalots (el 0,5 i el 0,75), cordinos per a ponts de roca, joc de tascons i bagues savineres.

Horari: unes 4/5 hores.

Cordada: Lluís Parcerisa i Pau Tomé.


Ressenya de la via: (retocada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA METEORA

dilluns, 29 de gener del 2018

Via Integral Conan (200 m. 6a/A1/Ae) a la Torre de Sant Miquel (Montserrat)

El que en un principi semblava una via amable a prop de la Santa Cova al final ha resultat ser una via gens fàcil, digne de cara nord (però amb poc ambient). Graus desfasadíssims on s'ha de dur material divers si no som uns suïcides (a la ressenya posava via totalment equipada i portar només vuit cintes). Algunes assegurances de la via (burins i tacs) segurament no aguantarien una caiguda, però al menys a les reunions hi ha diversos burins en més o menys un estat acceptable. En definitiva, ha estat una via que ens ha sorprès, no sabem si positivament o negativament, i on te n'adones que en el passat anaven molt forts.
Tram una mica exposat del segon llarg (Vº)
Escalant el tercer llarg (V+/Ae/A1)
En el curt sisè llarg (Vº)
Atlètic diedre del setè llarg (6a/Ao/Ae)
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: aliens, camalots fins el 4 (repetir el 4), alguna baga savinera i 2 pitons universals.

Horari: unes 7 hores.

Cordada: David Hita i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya original):

RESSENYA DE LA VIA INTEGRAL CONAN

dimarts, 19 de desembre del 2017

Via El placer del gesto (200 m. 6a+/Ae) a la Roca dels Arcs (Vilanova de Meià)

El placer del gesto, via oberta l'any 1984 per Armand Ballart i Xavi Cullell, és una lliçó magistral de com obrir un itinerari per sota i en lliure amb el mínim ús d'expansions, el qual va navegant per esplèndids murs cercant les debilitats de la paret. A la ressenya original, quan encara no existien ni aliens ni estris semblants, marcava portar només 4 cintes exprés, tota una declaració d'intencions. L'escalada té trams exposats amb passos obligats, però amb l'avantatge que al ser una via poc freqüentada trobarem un rocam ben adherent al tacte i sense sobar, fet cada vegada més difícil d'experimentar a la Roca dels Arcs.
En els primers metres de la via (Vº)
Atlètic desplom a l'inici del segon llarg (6b)
Poc abans d'arribar a la segona reunió (6a)
En Mohawk escalant l'exposat tercer llarg (6a)
La Laura en els darrers metres de la via (Vº)
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: 6a+

Material utilitzat: aliens (verd, groc i vermell), camalots (del 0,5 a l'1) i algun tricam.

Horari: unes 4/5 hores (cordada de tres).

Cordada: Josep Escoda (Mohawk), Laura Piferrer i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (retocada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA EL PLACER DEL GESTO

dijous, 30 de novembre del 2017

Via Navarro (60 m. V+/Ao/Ae) a la Cadireta d'Agulles (Montserrat)

Curta però extraordinària escalada, la més extrema en el moment de la seva obertura (any 1947). Encara avui dia conserva part de la seva fama, de compromesa, que va adquirir quan es va obrir. Les dificultats se centren únicament en el segon llarg, el qual es pot resoldre amb solvència amb els material que disposem en l'actualitat. Això sí, no val a badar. Finalment, des d'aquest blog, voldria reivindicar la figura d'Emili Navarro. És impressionant el que va fer aquest escalador a la seva època i amb els mitjans que tenia. Senzillament em trec el barret. I admiro el coratge amb què va afrontar el segon llarg de la via, "un dels més emocionants viatges sense retorn en la història de l'escalada montserratina", segons un conegut escalador.

Escalant el primer llarg (Vº/V+)
En un pas compromès del segon llarg (V+)
Al cim de la Cadireta d'Agulles després d'escalar la via Navarro
Material utilitzat durant l'ascensió
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens (verd i groc), camalots (del 0,5 a l'1), 2 pitons (un universal curt i una p curta) i una falqueta de fusta.

Horari: poc més d'1 hora.

Cordada: Joan Maria Vendrell i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (segons ascensió realitzada el 26 de setembre de 2017):

RESSENYA DE LA VIA NAVARRO

dijous, 5 d’octubre del 2017

Via Carrizosa-Coll (250 m. V+/Ae/A1) al Bisbe (Montserrat)

Oblidat itinerari del vessant nord dels Frares Encantats amb tots els ingredients d'una típica escalada clàssica dels anys 70. Trobarem llargs de placa i de fissura, de lliure obligat i d'artificial, amb trams de roca bona i de dolenta, i amb vegetació o sense. El material que hi ha a la via és força vell (burins i pitons, excepte en els primers llargs, comuns amb la via Reina d'Escòcia, restaurats amb parabolts). No hem trobat cap burí en bon estat, ni a les reunions, fet que fa que tota l'estona pugis amb l'ai al cor (a la cinquena reunió hi ha un parabolt). A tenir present el cinquè llarg on, en els darrers metres, haurem de pujar per una fissura ampla amb una llastra molt delicada en el seu interior (exposat). Resumint, un gran itinerari el qual ens deixarà un bon regust a la memòria.

El Bisbe dels Frares Encantats
Escalant la fina travessa del tercer llarg (Vº/Ae)
L'herbós diedre del quart llarg (V+)
Metres finals del cinquè llarg (V+ expo)
Arribant a la setena reunió (V+)
Escalant els metres finals de la via (IV+)
DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens (groc i vermell), camalots (del 0,5 al 4), una plaqueta recuperable, bagues savineres i un cordinillo per a merlet.

Horari: unes 4 hores.

Cordada: Josep Climent i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir del llibre Roques, parets i agulles de Montserrat 4. Regió dels Frares Encantats):

RESSENYA DE LA VIA CARRIZOSA-COLL

dilluns, 11 de setembre del 2017

Via Original (120 m. 6a+/Ae/Ao) a l'Agulla de la Font de la Cadireta (Montserrat)

Des que va sortir la Guia d'escalada de la regió dels Ecos, d'en David Hita, sempre m'havia cridat l'atenció l'estètica foto de portada del llibre. Pertany a la via Original a l'Agulla de la Font de la Cadireta, itinerari poc concurregut sense cap tipus d'informació a la xarxa. En quant a la via, és una bona escalada on no es regala absolutament res i que recorre amb intel·ligència els punts més febles de l'imponent façana est de l'agulla, de gran bellesa i verticalitat: el llarg inicial ja et dóna un primer avís i fa posar-te les piles, en el segon cal donar la talla ja que és força exigent i obligat (sobretot si es va sense pitons. Nosaltres no en duiem), el tercer és el més fàcil i el quart té un inici obligat i finot. En definitiva, una via exigent situada en un marc d'una bellesa extraordinària.

Emulant la foto de portada de la guia d'Ecos
Finalitzant l'estètic primer llarg (6a)
Arribant a la segona reunió (V+)
En un tram del tercer llarg (Vº)
En l'inici obligat del quart llarg (6a/Ae)
DADES DE LA VIA: 

Grau obligat: 6a+

Material utilitzat: aliens (verd, groc i vermell), camalots (del 0,5 al 2), una plaqueta recuperable i una baga savinera.

Horari: unes 3 hores.

Cordada: Josep Escoda (Mohawk) i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (retocada a partir de la guia d'en David Hita):

RESSENYA DE LA VIA ORIGINAL

dilluns, 28 d’agost del 2017

Via Franco-española (400 m. 6a/A1) al Tozal del Mallo (Ordesa)

Ascensió número 98 del clàssic llibre d’en Bellefon de les 100 millors ascensions del Pirineu, aquesta escalada té dues parts ben diferenciades: la inferior, poc equipada i sinuosa, i amb alguna secció de roca delicada, la qual s’enfila buscant el camí més lògic, a base de curtes i aèries travesses, fins arribar a una gran repissa a la meitat de la paret coneguda com a Plaça Catalunya (dur una bona ressenya ja que pot ser perdedora), i la superior, més directa, i amb bastants pitons (molts de dubtosa qualitat). Aquesta segona part és força vertical i atlètica, amb trams desplomats, i hi trobarem una mica de tot: passos en xemeneia, en diedre, en fissura i, fins i tot, un sostre característic, el qual supera de forma elegant buscant el seu punt més dèbil. Sens dubte, una clàssica imprescindible i històrica del Pirineu.

El Tozal del Mallo, senyor d'Ordesa
Aproximació: des del pàrquing d'Ordesa (a l'estiu només accessible en autobús des de Torla) baixar per la carretera asfaltada. Als pocs minuts agafarem un camí que neix a mà dreta i el qual porta al Circ de Carriata (senyalitzat). Pujarem per forts pendents pel bosc fins que aquest s'acaba. Més o menys a l'alçada de la base del Tozal del Mallo abandonarem el camí principal i ens dirigirem cap a la paret en travessia. Haurem de contornejar per sota un contrafort característic per un camí amb bastant vegetació i, una vegada superat aquest, haurem de buscar el peu de via (evident). (Aproximadament 1 hora 30 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

Nota: La descripció dels llargs és aproximada, ja que poden variar en funció d'on es facin les reunions (diverses possibilitats).

1r. llarg: Pujar per un terreny escalonat amb una mica de vegetació al principi (III i IV+), i seguir en tendència cap a la dreta (IV+) fins arribar a una repissa, on haurem de muntar la reunió, aprofitant unes savines.

2n. llarg: Continuar per la dreta de la reunió a buscar un petit diedre (IV+/Vº), i seguir en diagonal esquerra cap a dos grans blocs caracerístics (III+). Farem reunió a la seva base.

3r. llarg: Superar aquests dos blocs (Vº atlètic) i, seguidament, una placa (Vº), per continuar per una vira ascendent cap a l'esquerra fins arribar a la base d'un petit diedre (Vº fi), que és on trobarem la reunió.

4t. llarg: Escalar el petit diedre (V+ difícil) i, després de remuntar uns metres, seguirem en travessa horitzontal cap a l'esquerra (Vº). Arribarà un moment que haurem de tornar a pujar (Vº amb roca delicada) fins arribar a una repissa, a l'esquerra, on farem reunió. Llarg perdedor.

Arribant a la quarta reunió (Vº delicat)
5è llarg: Remuntarem el diedre vertical i de roca compacte de just davant la reunió (V+ difícil). Quan la dificultat minva (Vº) haurem de superar un seguit de desploms a l'esquerra del diedre (6a i V+ atlètic) fins abastar una repissa amb vegetació (la Plaça dels Alls), on farem reunó.

Escalant el difícil diedre del cinquè llarg (V+)
6è llarg: Seguir per la dreta de la reunió per un terreny amb algun pas difícil d'assegurar (Vº). Després de superar un petit desplom (Ao) continuarem per una fissura (V+ atlètic). Quan s'acaben les dificultats trobarem un tram amb vegetació (IIº) i arribarem a una altra repissa (la Plaça Catalunya).

7è llarg: Per terreny fàcil arribar a un diedre vertical situat a la dreta de la reunió (Vº), el qual remuntarem fins a un sostre (V+/Ao atlètic). Seguidament travessar cap a la dreta per sota el sostre fins arribar a una fissura (Ao/A1). Poc després trobarem la reunió, penjada i incòmode.

8è llarg: Continuarem per la fissura per un terreny desplomat al principi (Ao). L'anirem seguint (V+), superant algun desplom més (Ao/A1), i sortirem en lliure  del darrer (6a), ja en diedre-xemeneia. Després d'un darrer pas (Vº) arribarem a la reunió.
En els primers metres del vuitè llarg (Ao)
9è llarg: Seguir recte pel diedre-xemeneia (V+/Ao). L'anirem remuntant (V+) i, al cap d'uns metres de superar un bloc empotrat (Vº), farem reunió (una mica incòmode).

10è llarg: Continuar pel diedre-xemeneia (V+ atlètic) i travessar cap a la dreta sota un gran sostre (Vº/Ao) fins arribar a una fissura desplomada situada al seu extrem dret. Una vegada superada aquesta (A1/Ao) haurem d'anar en tendència cap a l'esquerra, per unes plaques, fins arribar a un bloc sortint i aeri, on farem la reunió (V+/Ao).

Sortint del sostre del desè llarg (A1/Ao)
11è llarg: Del bloc de la reunió travessar horitzontalment  cap a l'esquerra (V+) per abastar un vertical diedre. El remuntarem uns metres (V+/Ao) per acabar sortint per la seva esquerra. Així arribarem a una gran repissa amb vegetació (IIº).
Sortint del diedre de l'onzè llarg (V+)
12è llarg: Continuar per un terreny una mica indefinit cap a un diedre força visible (IV+). Seguidament escalar la paret de la dreta del diedre (Vº) i, quan aquest s'acaba, pujar uns metres finals (IVº/IV+) fins el final de la paret.

Al cim del Tozal del Mallo després d'escalar la via Franco-española
Descens: Remuntar fins el cim del Tozal del Mallo i agafar el camí cap el Circo de Carriata (cap a la dreta). Anirem baixant fins arribar a una zona planera. En aquest punt haurem de fixar-nos en trobar unes fites que indiquen el camí per baixar per les Clavijas de Salarons (a la dreta). Una vegada superades (atenció) seguirem baixant fins arribar al camí de pujada i, des d'aquest punt, el desfarem. (Aproximadament 1 hora 45 minuts).

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: joc d'aliens, camalots fins el número 4 (repetits del 0,75 al 2) i bagues de diferents mides.

Horari: unes 9 hores.

Cordada: David Hita i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (segons ascensió realitzda el 5 de juliol de 2017):

RESSENYA DE LA VIA FRANCO-ESPAÑOLA