Via Original (120 m. 6a+/Ae/Ao) a l'Agulla de la Font de la Cadireta (Montserrat)

Des que va sortir la Guia d'escalada de la regió dels Ecos, d'en David Hita, sempre m'havia cridat l'atenció l'estètica foto de portada del llibre. Pertany a la via Original a l'Agulla de la Font de la Cadireta, itinerari poc concurregut sense cap tipus d'informació a la xarxa. En quant a la via, és una bona escalada on no es regala absolutament res i que recorre amb intel·ligència els punts més febles de l'imponent façana est de l'agulla, de gran bellesa i verticalitat: el llarg inicial ja et dóna un primer avís i fa posar-te les piles, en el segon cal donar la talla ja que és força exigent i obligat (sobretot si es va sense pitons. Nosaltres no en duiem), el tercer és el més fàcil i el quart té un inici obligat i finot. En definitiva, una via exigent situada en un marc d'una bellesa extraordinària.

Emulant la foto de portada de la guia d'Ecos

Finalitzant l'estètic primer llarg (6a)

Arribant a la segona reunió (V+)

En un tram del tercer llarg (Vº)

En l'inici obligat del quart llarg (6a/Ae)

DADES DE LA VIA: 

Grau obligat: 6a+

Material utilitzat: aliens (verd, groc i vermell), camalots (del 0,5 al 2), una plaqueta recuperable i una baga savinera.

Horari: unes 3 hores.

Cordada: Josep Escoda (Mohawk) i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (retocada a partir de la guia d'en David Hita):

RESSENYA DE LA VIA ORIGINAL

Via Franco-española (400 m. 6a/A1) al Tozal del Mallo (Ordesa)

Ascensió número 98 del clàssic llibre d’en Bellefon de les 100 millors ascensions del Pirineu, aquesta escalada té dues parts ben diferenciades: la inferior, poc equipada i sinuosa, i amb alguna secció de roca delicada, la qual s’enfila buscant el camí més lògic, a base de curtes i aèries travesses, fins arribar a una gran repissa a la meitat de la paret coneguda com a Plaça Catalunya (dur una bona ressenya ja que pot ser perdedora), i la superior, més directa, i amb bastants pitons (molts de dubtosa qualitat). Aquesta segona part és força vertical i atlètica, amb trams desplomats, i hi trobarem una mica de tot: passos en xemeneia, en diedre, en fissura i, fins i tot, un sostre característic, el qual supera de forma elegant buscant el seu punt més dèbil. Sens dubte, una clàssica imprescindible i històrica del Pirineu.

El Tozal del Mallo, senyor d'Ordesa

Aproximació: des del pàrquing d'Ordesa (a l'estiu només accessible en autobús des de Torla) baixar per la carretera asfaltada. Als pocs minuts agafarem un camí que neix a mà dreta i el qual porta al Circ de Carriata (senyalitzat). Pujarem per forts pendents pel bosc fins que aquest s'acaba. Més o menys a l'alçada de la base del Tozal del Mallo abandonarem el camí principal i ens dirigirem cap a la paret en travessia. Haurem de contornejar per sota un contrafort característic per un camí amb bastant vegetació i, una vegada superat aquest, haurem de buscar el peu de via (evident). (Aproximadament 1 hora 30 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

Nota: La descripció dels llargs és aproximada, ja que poden variar en funció d'on es facin les reunions (diverses possibilitats).

1r. llarg: Pujar per un terreny escalonat amb una mica de vegetació al principi (III i IV+), i seguir en tendència cap a la dreta (IV+) fins arribar a una repissa, on haurem de muntar la reunió, aprofitant unes savines.

2n. llarg: Continuar per la dreta de la reunió a buscar un petit diedre (IV+/Vº), i seguir en diagonal esquerra cap a dos grans blocs caracerístics (III+). Farem reunió a la seva base.

3r. llarg: Superar aquests dos blocs (Vº atlètic) i, seguidament, una placa (Vº), per continuar per una vira ascendent cap a l'esquerra fins arribar a la base d'un petit diedre (Vº fi), que és on trobarem la reunió.

4t. llarg: Escalar el petit diedre (V+ difícil) i, després de remuntar uns metres, seguirem en travessa horitzontal cap a l'esquerra (Vº). Arribarà un moment que haurem de tornar a pujar (Vº amb roca delicada) fins arribar a una repissa, a l'esquerra, on farem reunió. Llarg perdedor.

Arribant a la quarta reunió (Vº delicat)

5è llarg: Remuntarem el diedre vertical i de roca compacte de just davant la reunió (V+ difícil). Quan la dificultat minva (Vº) haurem de superar un seguit de desploms a l'esquerra del diedre (6a i V+ atlètic) fins abastar una repissa amb vegetació (la Plaça dels Alls), on farem reunó.

Escalant el difícil diedre del cinquè llarg (V+)

6è llarg: Seguir per la dreta de la reunió per un terreny amb algun pas difícil d'assegurar (Vº). Després de superar un petit desplom (Ao) continuarem per una fissura (V+ atlètic). Quan s'acaben les dificultats trobarem un tram amb vegetació (IIº) i arribarem a una altra repissa (la Plaça Catalunya).

7è llarg: Per terreny fàcil arribar a un diedre vertical situat a la dreta de la reunió (Vº), el qual remuntarem fins a un sostre (V+/Ao atlètic). Seguidament travessar cap a la dreta per sota el sostre fins arribar a una fissura (Ao/A1). Poc després trobarem la reunió, penjada i incòmode.

8è llarg: Continuarem per la fissura per un terreny desplomat al principi (Ao). L'anirem seguint (V+), superant algun desplom més (Ao/A1), i sortirem en lliure  del darrer (6a), ja en diedre-xemeneia. Després d'un darrer pas (Vº) arribarem a la reunió.

En els primers metres del vuitè llarg (Ao)

9è llarg: Seguir recte pel diedre-xemeneia (V+/Ao). L'anirem remuntant (V+) i, al cap d'uns metres de superar un bloc empotrat (Vº), farem reunió (una mica incòmode).

10è llarg: Continuar pel diedre-xemeneia (V+ atlètic) i travessar cap a la dreta sota un gran sostre (Vº/Ao) fins arribar a una fissura desplomada situada al seu extrem dret. Una vegada superada aquesta (A1/Ao) haurem d'anar en tendència cap a l'esquerra, per unes plaques, fins arribar a un bloc sortint i aeri, on farem la reunió (V+/Ao).

Sortint del sostre del desè llarg (A1/Ao)

11è llarg: Del bloc de la reunió travessar horitzontalment  cap a l'esquerra (V+) per abastar un vertical diedre. El remuntarem uns metres (V+/Ao) per acabar sortint per la seva esquerra. Així arribarem a una gran repissa amb vegetació (IIº).

Sortint del diedre de l'onzè llarg (V+)

12è llarg: Continuar per un terreny una mica indefinit cap a un diedre força visible (IV+). Seguidament escalar la paret de la dreta del diedre (Vº) i, quan aquest s'acaba, pujar uns metres finals (IVº/IV+) fins el final de la paret.

Al cim del Tozal del Mallo després d'escalar la via Franco-española

Descens: Remuntar fins el cim del Tozal del Mallo i agafar el camí cap el Circo de Carriata (cap a la dreta). Anirem baixant fins arribar a una zona planera. En aquest punt haurem de fixar-nos en trobar unes fites que indiquen el camí per baixar per les Clavijas de Salarons (a la dreta). Una vegada superades (atenció) seguirem baixant fins arribar al camí de pujada i, des d'aquest punt, el desfarem. (Aproximadament 1 hora 45 minuts).

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: joc d'aliens, camalots fins el número 4 (repetits del 0,75 al 2) i bagues de diferents mides.

Horari: unes 9 hores.

Cordada: David Hita i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (segons ascensió realitzda el 5 de juliol de 2017):

RESSENYA DE LA VIA FRANCO-ESPAÑOLA

Via Sendero Luminoso (300 m. 6c/A3e/A1) a la Paret dels Diables (Montserrat)

La via Sendero Luminoso és un itinerari espectacular, el qual va ser prefabricat (obert parcialment per dalt) a mitjans dels anys 80 del segle passat gràcies a la influència "free" que arribava a les nostres parets. La via en sí és aèria, difícil i llarga, i s'ha d'escalar amb decisió. Es diu que travessa el sostre més gran de la paret. Es troba equipada amb burins (l'estat de molts és dolent, força oxidats, sobretot en els llargs d'artificial, i més d'un probablement no aguantaria una potencial caiguda) i amb algun pitó puntual. A tenir en compte el segon llarg, molt i molt obligat i sens dubte el clau de la via: és un llarg de supervivència total.

La sempre desafiant Paret dels Diables

Aproximació: des del refugi de Santa Cecília s'ha d'agafar el camí de l'Arrel direcció el Monestir. Quan estem sota la Paret dels Diables pujarem per un corriol poc marcat que surt a mà dreta cap a la paret. Una vegada a peu de paret, s'ha d'anar flanquejant cap a l'esquerra fins just abans d'una gran canal amb unes cordes fixes (inici de la via Lluís Creus). La via té el seu inici per una placa a la dreta d'aquesta canal. (Uns 35 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Començar per la placa, burins visibles. Algun pas amb roca una mica costrosa. Obligat V+/6a (6a+ en lliure). 

Començant la via (6a)

2n. llarg: Sortir cap a l'esquerra i iniciar el llarg clau de la via. Dificultat molt obligada (6c), sense possibilitats d'escaquejar-se ni de posar material per reduir el grau. Sense dubte, un llarg contundent.

Iniciant el difícil segon llarg (6c/Ae)

3r. llarg: Sortir cap a la dreta (V). Més que un llarg és un canvi de reunió de pocs metres. Es pot empalmar amb el segon llarg (atenció al roçament de les cordes).

4t. llarg: Continuar recte i després en tendència cap a l'esquerra fins arribar al cim del "puro" que estem escalant (6a). Travessarem una canal amb roca una mica delicada fins trobar la reunió, la qual pertany a la via Sánchez-Martínez.

En els metres inicials del quart llarg (6a)

5è. llarg: Primers metres comuns amb la via Sánchez-Martínez per una fissura i un curt diedre-xemeneia (Vº). Just quan comença un Ae baixar una mica. Trobarem la reunió just a sota.

6è llarg: Llarg brut. Travessarem cap a l'esquerra fins a una canal (IVº). La remuntarem (IVº), i així arribarem a una placa que ens portarà a la reunió (Vº/Ae o V+/6a).

En Mohawk arribant a la sisena reunió (V+/6a)

7è llarg: Llarg totalment d'Ae que travessa un espectacular sostre. Haurem de recuperar cintes perquè hi ha moltíssims burins.

Panoràmica des del sostre del setè llarg (A3e)

8è llarg: Sortirem en diagonal dreta de la reunió. Passos fins en placa (obligat V+/6a i Ae).

En un tram de la placa del vuitè llarg (6a)

9è llarg: Llarg també totalment en Ae. Trobarem algun burí en força mal estat i un pas bastant llarg.

Finalitzant el novè llarg (Ae)

10è llarg: Llarg bastant estètic en placa. Al començament anirem una mica en diagonal dreta, per després anar una mica en tendència cap a l'esquerra i recte (obligat V+/6a i Ae).

Escalant els darrers metres del desè llarg (6a)

  Panoràmica des de la penúltima reunió

11è llarg: Sortirem recte de la reunió (Vº) cap a un petit desplom (Ae). Una vegada superat trobarem passos obligats en placa (6a) combinats amb algun Ae. Reunió al cim.

Al cim de la Paret dels Diables després d'escalar la via Sendero Luminoso

Descens: Des del cim anar cap a la banda contrària de la paret i fer una petita desgrimpada fins a un collet. Des d'aquest baixar a la dreta per una canal, la qual ens portarà ràpidament al coll de la Canal dels Avellaners. Descendirem tota la canal (vessant nord) fins arribar al camí de l'Arrel, i des d'aquest punt haurem de desfer el camí de pujada. (Uns 45 minuts).

Grau obligat: 6c

Material utilitzat: camalots 0,75 i 1 i una baga savinera.

Horari: unes 8/9 hores.

Cordada: Josep Escoda (Mohawk) i Pau Tomé.

Ressenya de la via: ressenya de la web La noche del loro:

RESSENYA DE LA VIA SENDERO LUMINOSO

Via A dónde hostias putas vas (250 m. 6a/Ae) a la Paret de l'Aeri (Montserrat)

A mesura que passen els anys com a escalador arriba un moment en què les vies clàssiques que estan al teu abast pràcticament s'acaben i has de començar a fer aquells itineraris que quasi bé ningú repeteix. I això és el que m'ha passat amb la Paret de l'Aeri, on ja havia escalat 18 vies diferents. Volia tornar a la paret més emblemàtica de Montserrat, i com feia temps que tenia curiositat per la via A dónde hostias putas vas, doncs dit i fet vam anar cap allà. Pel que fa a la via, és una escalada bàsicament de placa, amb assegurances distants, i on la dificultat ve més donada per l'exposició d'algun tram que per la dificultat en si. I la darrera cosa que queda per dir és que, tot i que mai esdevindrà un itinerari clàssic, bé es mereix de ser escalat.

 

La Paret de l'Aeri i el Serrat del Moro

Aproximació: des del refugi de Santa Cecília s'ha d'agafar el camí de l'Arrel direcció el Monestir. En uns 10 minuts localitzarem una petita canal a la nostra dreta, senyalitzada amb una fita, la qual puja cap a la paret. Remuntarem la canal (amb trams de grimpada i cordes) fins arribar a la base de la paret. Haurem de buscar el primer llarg de la via Easy Rider, que es troba just a la nostra dreta, ja que la nostra via té l'inici en la primera reunió d'aquesta. (Uns 30 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

Llarg inicial d'entrada a la via: Pertany a la via Easy Rider. Comença per un terreny una mica precari fins abastar una fissura (IV+). Seguir per la fissura (V+) i quan aquesta s'acaba continar per una placa fins arribar a la reunió (Vº).

Escalant el primer llarg de la via Easy Rider (V+)

1r. llarg: Aquí és on realment comença la via A dónde hostias putas vas. Haurem de sortir en diagonal cap a l'esquerra a cercar un primer espit (6a expo). Més a dalt hi ha un altre espit i sortirem en lliure (6a/Ae). A partir d'aquí s'ha de tenir fe i escalar la placa amb una mica de tendència cap a l'esquerra (Vº mantingut). Si tenim sort trobarem un pitó i després un espit. Llarg amb algun tram amb roca delicada.

 

Iniciant el primer llarg de la via (6a expo)

2n. llarg: Llarg de navegar per un mar de pedra impressionant. En 45 metres només trobarem un espit i un pitó (just abans de la reunió). Al principi la dificultat será de IVº/IV+ i haurem d'anar una mica cap a l'esquerra, i en els metres finals és on trobarem la major dificultat (Vº). Cercant podrem col·locar algun merlet i algun alien o friend (no evident).

En els metres finals del segon llarg (IV+/Vº)

3r. llarg: Només sortir de la reunió haurem de superar un petit desplom (V+), i continuarem per placa fins arribar a un segon desplom, el qual ja costa més de passar (un pas d'Ae i sortida en V+ difícil). De seguida arribarem a la reunió (Vº), que és comuna amb la de la via Fil·loxera vastatrix.

Arribant a la tercera reunió (Vº)

4t llarg: Sortirem a la recerca d'un pitó (Vº/V+), i una vegada passat aquest continuarem recte amunt (V+ fi). Després trobarem una fissura amb roca delicada (Vº) per anar a buscar una petita feixa amb savines. La reunió la farem a la dreta, al peu d'un diedre molt característic. (Atenció a no confondre's d'itinerari anant en diagonal esquerra des del pitó inicial del llarg, ja que per aquí és per on va la via Fil·loxera vastatrix).

En els darrers metres del quart llarg (Vº)

5è llarg: No continuar pel diedre (pertany a la via Tope Toni) sinó que flanquejar cap a la dreta a cercar una línia de burins, la majoria en força mal estat (A1e). Més a dalt ja trobarem espits. Haurem de fer alguna sortida en lliure obligada de V+. Més a dalt trobarem també parabolts (de la via Fraguel Rock, que s'uneix a la que estem escalant). En aquest tram farem Ae amb passos obligats i atlètics de 6a, amb alguna assegurança més lluny del que voldríem. El llarg acaba just abans d'arribar al petit cim característic de la Dent de la Paret de l'Aeri. (Atenció, llarg de 50 metres).

Iniciant el darrer llarg (Ae)

Descens: Haurem d'acabar de pujar a la Dent i, des d'una bona instal·lació, fer un curt ràpel (15 metres) que ens deixarà en un marcat collet. Des d'aquest punt escalarem un curt tram de paret de 15 metres fins arribar al bosc (III+/IV-. Actualment hi ha una corda fixa, malmesa en algun punt). A continuació pujarem cap a l'antiga estació de l'aeri (algun tram en grimpada) i, al darrera d'aquesta (sud) cercarem el camí, el qual s'ha de seguir cap a la dreta. Uns metres més endavant, a la dreta, trobarem l'inici de la baixada de la canal de Sant Jeroni (marques vermelles), la qual ens portarà a la carretera i al refugi de Santa Cecília. (Aproximadament 1 hora).

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: aliens (blau, verd i vermell), camalots (0,5 i 1) i bagues (per a merlets i un pont de roca).

Horari: unes 6 hores.

Cordada: Josep Escoda (Mohawk) i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA A DÓNDE HOSTIAS PUTAS VAS

Via Carnavalada (300 m. 6a+/Ae/A1) al Mallo Pisón (Mallos de Riglos)

Escalada feta aquest hivern, la Carnavalada és una itinerari directe, aeri, brutal i superb. Des del primer pas de la via fins el darrer de l'últim llarg els passos són atlètics. És una ascensió que demana molta pila de braços, tant si es va en pla clàssic com en free. I és tot un plaer recórrer la seva famosa "raya" del quart llarg, on sembla que estiguis volant sobre el bucòlic poble de Riglos. Parar atenció als llargs superiors, amb algun pas difícil obligat. Abans d'escalar-la tenir present que en cas de voler abandonar i rapelar pot ser força complicat baixar-se (excepte en els dos o tres primers llargs). En definitiva, és una via que et fa sentir orgullós i privilegiat de ser el que som: escaladors.

 

El Mallo Pisón, senzillament superb

Aproximació: Molt evident des del poble de Riglos. Agafar la pista que voreja el Mallo Pisón per la seva base i, tot seguit, adreçar-se més o menys al centre de la paret, cap a una cavitat característica anomenada "Cueva de la Virgen". (Uns 10 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Remuntar el sostre de la "Cueva de la Virgen" (Ae o 6c) i abastar una fissura vertical que escalarem fins la reunió (Ae/V+ o 6a). Trobarem abans una altra reunió, però no és recomenable fer-la.

A la meitat del primer llarg

2n. llarg: Continuar per la fissura-diedre (V/V+). Trobarem un parell d'estretaments difícils (V+/Ao o 6b). Al sortir d'un d'aquests hi ha una reunió, però haurem de seguir uns metres més per assolir l'autèntica reunió.

Escalant la fissura-diedre del segon llarg (V+)

3a. llarg: És el llarg més assequible de la via. Seguirem per la fissura (V+, amb algun pas més difícil). Arriba un moment que aquesta s'eixampla, formant una "entosta", que escalarem fins arribar a un replà, al peu del mur desplomat de la "raya".

Iniciant el tercer llarg (V/V+)

4t. llarg: És el famós llarg de la "raya". Es pot pujar amb A1e (algun pas d'A1), amb alguna sortida en lliure de V+, o tot en lliure (7b), com va fer el company. És un llarg força llarg.

Escalant el famós llarg de la "raya" (Ae/V+ o 7b)

5è. llarg: Sortir de la reunió per l'esquerra per arribar a l'inici d'una canal mal definida i molt vertical amb diverses panxes. La reunió la trobarem a la sortida d'una gran panxa, en una còmode repissa, i on la canal ja es defineix clarament. Llarg d'A1e/A1, amb alguna sortida en lliure atlètica de V+, o de 7a.

A l'inici del cinquè llarg (Ae)

6è llarg: Continuarem per la canal, amb alguna panxa (A1e i V+). Cap el final del llarg haurem de superar una darrera panxa on hi ha un pas força dur i obligat (6a+). D'aquesta manera arribarem a una gran cornissa, i anant clarament cap a la dreta uns metres trobarem la reunió. Llarg de 7a.

Finalitzant el sisè llarg (Ae/6a+, o 7a)

7è llarg: Encarar directament un desplom molt atlètic davant de la reunió (Ae/6a o 6b). A continuació seguirem pel mur, amb algun pas difícil, fins arribar al final de les dificultats.

Al cim del Mallo Pisón després d'haver escalat la via Carnavalada

Descens: Des del cim del Mallo Pisón haurem d'anar cap el coll, situat a la dreta de la paret. De seguida trobarem un cable passamà que ens portarà a una primera instal·lació de ràpel. Des d'aquest punt encadenarem una successió de fins a 7 ràpels (35m./35m./30m./35m./35m./35./35m.), amb diveros trams de desgrimpada, de cables i de passamans entre mig. (Aproximadament 1 hora i 15 minuts).

Grau obligat: 6a+

Material utilitzat: vam fer servir només cintes. Tot i això, es pot portar algun alien o friend.

Horari: unes 5/6 hores.

Cordada: Josep Escoda (Mohawk) i Pau Tomé.

Ressenya de la via: vam utilitzar la ressenya del blog Mundo vertical:

RESSENYA DE LA VIA CARNAVALADA

Via Aresta Bellver (160 m. V+/Ae) als Plecs de Llibre (Montserrat)

L'escalada és més que un grapat de graus i números, i l'Aresta Bellver n'és un clar exemple. Si mirem la seva ressenya podem tenir la falsa impressió que és una via amable, però només començar-la ens adonarem del parany que s'hi amaga al darrera. Com bé diu un company, aquest itinerari és el més semblant a pujar una paret en solitari integral, però encordat. Exposició garantida, on cal mantenir la calma i no deixar-se endur per la por. Això sí, l'entorn és bucòlic, i segurament no trobarem aglomeracions, tal i com passa a vies properes.

L'arrogant Aresta Bellver

Aproximació: des de Can Jorba, que és on deixarem el vehicle, s'ha d'agafar la pista que es dirigeix cap a la Vinya Nova (sudest). Abans d'arribar a la seva meitat, a mà esquerra, trobarem l'inici del camí dels Francesos (senyalitzat amb marques blanques i grogues de PR). L'haurem de seguir, en forta pujada, fins arribar al coll de Muset (a l'esquerra). En aquest punt abandonarem el camí que puja cap a la dreta i agafarem la desviació, a mà esquerra, que en suau baixada ens depositarà ràpidament al llit del torrent del Migdia. L'anirem remuntant parant atenció a trobar una gran fita a l'esquerra, al costat d'uns blocs. Aquí deixarem el torrent i pujarem per una tancada canal, la qual ens durà a la base de les successives arestes dels Plecs. (Gairebé 1 hora).

 DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Pujar per la placa de l'aresta per on la intuïció ens dirigeixi. Són quaranta metres on no hi ha absolutament res i potser, amb una mica de sort, podrem col·locar algun alien (IVº/IV+ expo amb un pas de V-).

Iniciant l'exposat primer llarg (IV+)

2n. llarg: Començarem escalant en tendència cap a l'esquerra i després cap a la dreta fins trobar la reunió. Aquest llarg es deixa fer bastant bé. Tot i haver només un burí trobarem emplaçaments per aliens (IVº/IV+ amb algun pas aïllat de Vº).

Escalant el segon llarg (V-)

3r. llarg: Sortirem per l'esquerra de la reunió per pujar per una placa vertical i fina (Vº sostingut i una mica expo) fins arribar a l'unic burí del llarg, força amunt. Amb una mica de traça podrem posar un merlet i algun alien. Més a dalt el terreny se jeu força (IV+ i IVº).

En el vertical inici del tercer llarg (Vº)

4t. llarg: Per la dreta evitar un ressalt i arribar a un primer burí, llunyà (Vº). Després d'un pitó superar un petit desplom (Ae de dos burins) i a continuació sortir en lliure per terreny vertical fins trobar la reunió (V+ expo). És el tram més psicològic de tota la via.

En l'exposat tram del quart llarg (V+)

Descens: Des del cim del Plec d'on acaba la via (Plec d'en Ballart) haurem de travessar la resta de Plecs, pel camí més evident, fins arribar al coll format pel conjunt d'aquests i el Montgròs (només trobarem un pas dificultós per guanyar una cota de IVº/IV+. Parar atenció). Des d'aquest coll farem un llarg ràpel, en direcció sud, i després anirem baixant, caminant, per trobar de seguida un camí (marques grogues) en direcció al torrent del Migdia i que passa pel peu de la via escalada. Des d'aquest punt haurem de desfer el camí de pujada. (Poc més d'1 hora).

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens verd, groc, vermell, gris i lila, joc discret de tascons, 2 plaquetes recuperables i una baga per a merlet.

Horari: unes 3 hores 30 minuts.

Cordada: Lluís Parcerisa i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):

RESSENYA VIA ARESTA BELLVER