Via Còsmica (300 m. V+/A2), per l'entrada original, a la Paret dels Diables (Montserrat)

Aquests dies he complert l'escalada número 1.000 de la meva vida com a escalador i he volgut celebrar-ho d'una manera especial, així que aquest cap de setmana he decidit fer-ho escalant la mítica via Còsmica a la Paret dels Diables juntament amb el meu company d'aventures verticals Jaume Prat, escalada que teníem pendent des de feia temps. La via en si és espectacular, compromesa, exigent, amb un buit aterridor, atlètica, desplomada de valent, i amb una retirada força complicada. Hem entrat per la via original, perquè mai hem entès fer una via a mitges, ja sigui amb l'excusa d'estalviar-se uns llargs, o per evitar una part no tan estètica, o per la raó que sigui. I és que com diu un amic nostre (l'Armand), "qui no ha escalat l'entrada original de la Còsmica no ha fet la via". Paraules amb les quals estem totalment d'acord. Això sí, aquesta és només la nostra opinió, per tant que cadascú sigui fidel a la seva pròpia ètica escaladora.

L'espectacular Paret dels Diables

Aproximació: des del refugi de Santa Cecília s'ha d'agafar el camí de l'Arrel direcció el Monestir. Quan estem sota la Paret dels Diables pujarem per un corriol poc marcat que surt a mà dreta cap a la paret. Una vegada a peu de paret, s'ha d'anar flanquejant cap a l'esquerra, i a l'alçada d'on neix la canal de la via TIM seguirem en sentit descendent al principi i ascendent després, sempre cap a l'esquerra, per envoltar dos puros. La via comença a l'altra banda d'aquests, en una canal-diedre força evident i amb vegetació a mitja alçada. (Uns 40 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Pugem per la canal diedre (IV+/Vº) fins que arriba un tram amb roca delicada i amb vegetació a equipar (A0/A1). Trobarem dos pitons i un burí. Sortida a un jardí, on farem la reunió d'un arbre. (Material utilitzat: 2V, 1U, camalots fins el 3, aliens i bagues savineres).

A la canal diedre d'entrada (Vº/A1)

2n. llarg: Flanquegem cap a l'esquerra per terreny molt inestable i precari (ingraduable) per arribar a una petita fissura descomposta (Vº). Seguir fins a una savina, on hi ha dos burins. Continuar per la placa de la dreta (A1), i atènyer uns burins (Ae/A1), que no deixarem fins la reunió, al costat d'una gran savina. (Material utilitzat: 2 universals, 1 lost arrow, camalots fins el 2, aliens i bagues savineres).

3r. llarg: Al principi pujar per una fissura a equipar (A1), i així s'arriba a uns burins (Ae). A continuació flanquejar cap a la dreta (V+), fins arribar a una zona amb roca discreta (una mica expo). Més a dalt hi ha un burí sense xapa salvador, que protegeix l'entrada a una fissura delicada i a equipar amb mala roca (Vº sostingut). Finalment. després d'escalar un terreny terrós i amb vegetació s'arriba a una gran repissa. Reunió de parabolts. (Material utilitzat: 2 universals, 1U, 1 lost arrow, camalots fins el 3, aliens, 1 plaqueta recuperable i bagues savineres).

A punt d'iniciar la travessa del tercer llarg (V+)

4t. llarg: Escalarem una fissura vertical i atlètica que comença a l'esquerra de la reunió, fent algun encastament (V+/Ao), i així arribem a un parabolt. Quan la fissura s'acaba, després de dos burins, pujar cap a l'esquerra fins a un pitó (Ae/Ao), i d'aquí recta a munt (Vº) per arribar a una repissa on farem reunió de dos parabolts. (Material utilitzat: camalots fins el 3).

5è llarg: Sortir per la dreta de la reunió i superar un primer pas (Vº). Després seguir per un graons vermellosos amb algun pas delicat (Vº/Ao). Llarg totalment desequipat, excepte un parabolt que podem aprofitar. Reunió de molts burins. (Material utilitzat: camalots fins el 2 i aliens).

6è llarg: Sortim recte de la reunió (Vº/A1) i arribem a un Ae de burins força deteriorats i precaris, alguns sense xapa, i on t'has d'estirar bastant. A continuació escalar un tram mig equipat amb algun pitó (A1/A2), on haurem de colocar alguna peça, després un altra tram amb algun burí i algun pitó (Ae/A1) i fer una sortida en lliure (V+) per arribar a un Ae de burins i parabolts (A2e). Finalment escalar una fissura que es deixa equipar bé (V+/Ao), i que és més vertical i atlètica del que sembla, per arribar a un gran balcó penjat al buit. Reunió amb parabolts i burins. (Material utilitzat: 1 bong petit, 1 universal+falca, camalots fins el 2, aliens, un tascó, tres plaquetes recuperabes i un cordinillo).

Superant el tram d'A2e de l'espectacular sisè llarg

7è llarg: Escalem la fissura de la dreta. El primer pitó es mou. Tram amb força passos a equipar (A1). Així s'arriba a un Ae de burins malmesos, amb algun pitó de via, on també s'ha d'equipar algun pas (A1+), fins arribar a la reunió, de burins i un espit. (Material utilitzat: 1U llarga, 1 universal, 1V, 1 plàtan, camalots fins el 1 i aliens).

A punt d'arribar al tram d'Ae del setè llarg

8è llarg: Seguim pel diedre (A1+). Anirem trobant algun pitó. El segon pitó del llarg l'arranco amb les mans. El diedre cada vegada desploma més, i tot i trobar alguna peça i algun burí, s'han d'equipar força passos (A2 atlètic i sostingut). Seguirem amb la mateixa tònica, fins arribar a la reunió a través d'una fina fissura desplomada on hi ha un tac de fusta (A2). Reunió totalment penjada al buit d'espits i burins. Llarg treballós. (Material utilitzat: 1V que no hem pogut recuperar, camalots fins el 3, alien blau i un tascó).

Superant l'espectacular i desplomat vuitè llarg (A2)

Jaume intentant treure un pitó al vuitè llarg

9è llarg: Sortim de la reunió per una curta fissura totalment desplomada (A2). Trobarem dos pitons i la resta l'haurem d'equipar. Així arribarem a una burinada, amb un parabolt intercalat (A2e), que ens durà a una reunió de burins penjada i incòmode. Podem seguir uns 5 metres i arrbarem a una reunió molt més còmode i amb parabolts, que pertany a la via del Tarragó. (Material utilitzat: camalots fins el 3 i alien groc). 

Penjada vuitena reunió des del novè llarg

10è llarg: Continuem amb Ae de burins amb algun parabolt intercalat. De seguida haurem de fer un petit flanqueig cap a l'esquerra en lliure (Vº), i a l'alçada d'una savina continuar en Ae per una burinada. Quan aquesta s'acaba s'ha de sortir en lliure (un pas de Vº/V+), primer recte i després amb tendència a l'esquerra. Al cap d'uns metres trobarem un burí amagat a l'esquerra d'una petita feixa (IV+). Per terreny fàcil arribarem al cim del Plàtan de Diables. Reunió al terra de dos burins i un espit. (Material utilitzat: llarg equipat).

Al cim del Plàtan de la Paret dels Diables

Descens: Cercarem un corriol cap a la dreta, el qual arriba al camí que porta a l'ermita de Sant Antoni. L'anirem seguint fins arribar al coll del Cavall Bernat, i una vegada allà baixarem per la canal d'aquest, equipada amb cordes fixes, la qual ens durà al camí de l'arrel, que seguirem direcció el refugi de Santa Cecília (1 hora).

Grau obligat: V+

Material utilitzat (ascensió feta el 22 de juny de 2013): 9 pitons variats (2V, 2 universals, 1U normal, 1U llarga, 1 lost arrow, 1 plàtan i 1 bong petit), 1 falqueta de fusta, camalots del 0,5 al 3, aliens del blau al vermell, mig joc de tascons, 3 plaquetes recuperables, cordinillos i bagues savineres. Guíndola molt útil.

Horari: unes 12 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):

RESSENYA VIA CÒSMICA

Via Integral Freekópata (225 m. 6a/Ao) a la Salamandra (Montserrat)

Via principalment en placa que es va obrir des de sota emplaçant les assegurances allà on es podia. Recentment s'ha fet un reequipament desplaçant un xic l'emplaçament original d'alguna d'aquestes per fer-la una mica més assequible. Tot i així segueix sent una via bastant obligada, amb trams on s'ha d'escalar entre assegurances i amb algun llarg amb passos difícils i una mica exposats. En definitiva, una via amb caràcter i exigent però totalment recomanable per pujar a una de les agulles més emblemàtiques de la regió dels Ecos.

Aproximació: des del refugi de Santa Cecília s'ha d'agafar el camí de l'Arrel direcció Can Massana, i l'anem seguint fins trobar la desviació (a l'esquerra) que porta al coll del Migdia. Pujar fins aquest i començar a baixar per l'altra vessant uns 5-10 minuts. Passar de llarg un primer desviament cap a la dreta, i agafar un segon trencall a la dreta que puja al cim del Montgrós. Quan el camí passa entre una gran  llastra i el contrafort de la Salamandra hem de pujar a sobre de la llastra i aquí trobarem el peu de via (parabolts amb xapa de burí visibles). (Uns 45 minuts/1 hora).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: fem un gran pas entre la llastra i la paret per arribar a la primera assegurança. Al principi pujar amb tendència cap a l'esquerra (V+/Ae). Arriba un moment que canvia un pel cap a la dreta. Aquí trobem el pas més obligat del llarg (6a). Després placa obligada de V+/Ae. Entrada a la reunió delicada.


Jaume a les plaques del primer llarg (6a/Ae)

2n. llarg: superar un fort desplom en Ae, i sortir en lliure en V+. A partir d'aquí anirem alternant el lliure (principalment V, amb algun pas aïllat més difícil), amb algun Ae.

3r. llarg: sortim en lliure de V fins arribar a una zona desplomada que es supera en Ae. Sortirem en lliure per una fissura equipada amb claus vells (al principi V+, després V). Seguidament placa no gaire difícil (IV+) i arribar a la reunió (claus antics).

Aquí es recomanable fer un canvi de reunió per evitar el fregament de la corda. Hem de cercar el coll entre la Salamandra i l'Agulla de la Font de la Cadireta i fer reunió en una gran savina. Els col·leccionistes  d'agulles poden aprofitar per escalar-la (uns 5 metres, màxim IV). Per baixar de l'agulla s'ha de desgrimpar el que s'ha escalat.

4t. llarg: és el llarg més obligat de la via. Pujar per la placa vertical. En algun pas la distància entre assegurances és d'uns 4 metres i amb dificultat de 6a molt fi (possibilitat d'una bona caiguda). No hi ha més remei que escalar. Més a dalt la dificultat minva una mica (V+ obligat i algun pas d'Ae).

5è llarg: llarg de transició que es pot fer en ensamble i d'una dificultat màxima de III. Grimpem fins a situar-nos en una feixa, sota el mur final de la Salamandra.

Just a la dreta podem ascendir a la Roca Veïna de la dreta de la Salamandra (pràcticament caminant).

6è llarg: primera assegurança a uns 7 o 8 metres (dificultat V+/6a). Inici del llarg exposat (caiguda potencial a repissa des de força amunt). Una vegada superada la tensió dels primers metres seguirem per la placa, amb algun pas obligat de V+/6a i algun Ae puntual. Arriba un moment que ens hem de desviar cap a la dreta per anar a buscar una fissura molt vertical equipada amb pitons antics (V+ i Ao). Seguir-la i arribar a la reunió (algun tram delicat).

7è llarg: llarg curt. Fem un pas d'Ae, i després fàcil fins el cim (IV).


Al cim de la Salamandra

Descens: dos ràpels per l'Aresta Brucs fins arribar al camí que baixa del cim del Montgrós. El seguint-lo cap a baix passarem per peu de via i desfarem el camí de l'aproximació fins el refugi de Santa Cecília (1 hora).

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: camalot 0,5 i 1, i alguna baga savinera.

Horari: unes 5 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (vam utilitzar la ressenya del blog ressenya.net):

RESSENYA VIA INTEGRAL FREEKÓPATA

Via Esperó del vent (300 m. 6a/A2) a la Paret de la Font Freda (Montsec d'Ares)

La Paret de la Font Freda, tot i ser la continuació natural de la Paret de les Bagasses, és un indret solitari i feréstec, ideal si el que es vol és fugir de les típiques aglomeracions de Terradets. I la via Esperó del vent, itinerari dur i obligat i amb poc equipament, recorre els seus murs a través de diedres sostinguts, fissures atlètiques, plaques exigents i alguna travessa força aèria. En definitiva, un bon itinerari per conèixer aquesta zona i gaudir d'una jornada completa d'escalada.

Aproximació: tenim dues possibilitats:

a) Opció recomanable: des d'Àger agafem la pista que passa pel costat del cementiri i que va cap a Cap del Ras. Seguim la pista principal i en aproximadament 12,3 quilòmetres agafem una bifurcació a la dreta en baixada, abandonant la pista principal. Poc després trobarem un altre desviament cap a la dreta que no hem d'agafar. Continuem recte per la pista que passa per la base de les parets, i en el primer revolt tancat a la dreta aparquem el cotxe. Des del pàrquing s'ha d'agafar un caminet poc marcat que va baixant i flanquejant la paret fins arribar a peu de via, on sota una gran placa gris hi ha marcada la inscripció E.V. (uns 30/40 minuts).

b) Opció clàssica: des del pàrquing de la Font Freda de Terradets creuem el petit pont romà que travessa el riu, arribem a les vies del tren, les seguim cap a la dreta, i una vegada passat el primer túnel a la dreta trobarem un caminet ascendent. Primer passa per la base de la zona de l'Amatista, i després va pujant per una feixa ascendent en tendència cap a l'esquerra (1 hora).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r llarg: Se supera una placa fina amb una assegurança força amunt (V/V+) per arribar a un diedre vertical, atlètic i poc equipat (V+/A1).

2n. llarg: Curt llarg en travessa cap a la dreta (V sostingut). Aquest llarg es pot empalmar amb el primer (vigilar el roçament de les cordes).

3r. llarg: Es segueix per una fissura sostinguda, amb passos atlètics (V+/Ao). Quan s'acaba se supera en diagonal esquerra una placa difícil d'equipar i una mica exposada (V+).

Jaume en els darrers metres del tercer llarg (V+)

4t. llarg: Travessa espectacular i aèria cap a la dreta (V+) fins arribar a una espècie de fissura (V+/Ao). Darrers metres abans de la reunió obligats (6a).


Cali a l'aèria travessa del quart llarg (V+)

5è llarg: Se surt de la reunió per l'esquerra per superar un curt mur atlètic (6a/Ao). Seguidament travessa delicada cap a la dreta (V+) i continuar per un terreny una mica indefinit (V).

6è llarg: Seguir recte amunt encara per terreny indefinit (V), i pujar per una fissura ampla just a l'esquerra d'una gran llosa (V+.) que desemboca en una canal amb terra i vegetació (V).

7è llarg: Es continua per un diedre (V) per arribar a una zona amb roca delicada (V+ i després V), la qual pujarem en diagonal dreta.

8è llarg: Curt llarg en artificial. Al principi A1/A2 amb algun pas a equipar, i sortida en lliure a buscar la reunió (V+).

Jaume a l'artificial del vuitè llarg (A2)

9è i 10è llarg: El fem en un llarg. Sortir a la dreta de la reunió per superar unes placa fina i vertical (V+). A l'esquerra trobarem un terreny fissurat i obligat (6a) que ens porta a una feixa (reunió opcional). Continuar per una placa pel terreny més evident (V) fins arribar al final de les dificultats.

Crestejant durant el descens. Al fons es pot distingir el Peladet de Rúbies

Descens: Tenim dues opcions en funció d'on s'ha deixat el cotxe:

a) si hem deixat el cotxe a la pista del Cap del Ras: s'ha d'anar crestejant cap a l'esquerra (oest) i en pujada fins arribar a un marcat coll. Aquí neix una evident canal de baixada, la qual agafarem i que va passant per diverses tarteres fins arribar a la pista (1 hora 15 minuts).

b) si hem deixat el cotxe al pàrquing de la Font Freda de Terradets: pujar per una feixa cap a l'esquerra fins arribar a un coll. Des d'aquest coll crestejar en direcció cap al cim de la Paret de les Bagasses (est). Un cop s'arriba al seu cim s'ha de seguir el descens habitual d'aquesta paret. Se segueix el camí, que passa per unes cadenes, fins arribar a una instal·lació de ràpel (55m.). Després continuar baixant cap a l'esquerra fins arribar a la carretera, a la qual s'accedeix amb l'ajuda d'una corda fixa. Una vegada a la carretera caminem per aquesta fins el pàrquing (unes 2 hores de descens).

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: joc d'aliens, camalots fins el 3, mig joc de tascons, algun tricam i bagues savineres. Algun pitó variat pot ser útil si es va just de grau.

Horari: unes 7 hores (cordada de tres).

Cordada: "Cali", Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya de la pàgina web La noche del loro):


RESSENYA VIA ESPERÓ DEL VENT

Via Diedre Audoubert (400 m. 6a/Ao) a la Paret de Catalunya (Montrebei)

Escalar a Montrebei sempre és sinònim d'aventura garantitzada. És un indret salvatge on els seus itineraris són quelcom més que xifres i graus, amb un descens que es pot complicar si no el coneixem o si ens atrapa la nit. La via Diedre Audoubert és una de les més clàssiques de la paret i recorre un característic diedre força visible que el va superant amb elegància i en el qual trobarem també passos en xemeneia, en off-width i en fissura, la majoria d'ells de caràcter atlètic. Aneu-hi i gaudiu, no ús en penedireu.


El Diedre Audoubert a la Paret de Catalunya

Aproximació: des del prat de Sant Llorenç, que és on deixem el cotxe, el travessem a buscar un camí que neix al seu final i a la dreta. Aquest camí va a buscar el peu de la paret i el va vorejant. Quan passem la vertical del diedre (evident), s'ha de pujar per unes feixes que van d'esquerra a dreta (passos delicats, recomanable encordar-se) fins arribar a peu de via (uns 25 minuts).



DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Se supera un desplomet amb Ao (un pitó) per sortir en lliure en Vº atlètic. Deixem a la dreta un evident diedre (via del Nazgul) i seguirem en diagonal esquerra fins arribar a la reunió (Vº/V+).

2n. llarg: Seguir per una fissura (Vº) fins poc abans d'un sostret. Continuar per la dreta a cercar la reunió (llarg de Vº amb un pas de V+).

Jaume a l'inici del segon llarg (Vº)

3r. llarg: Superem un petit muret (IV+) per després continuar en tendència cap a l'esquerra per un terreny fàcil (IIIº).

4t. llarg: Comença recte amunt per dues fissures atlètiques paral·leles (V+) i s'abasta una fissura-xemeneia que queda a l'esquerra i que pugem fins el final (V+).

Jaume a la meitat del quart llarg (V+)

5è llarg: Escalar directament una fissura vertical i ample. No trobarem cap assegurança (llarg de màxim Vº sostingut).

Jaume a la fissura del cinquè llarg (Vº)

6è llarg: No seguir per la fissura que tenim al davant sinó per la fissura-xemeneia que queda a l'esquerra, i seguir-la fins el final. Reunió en un petit balcó amb vistes (llarg de màxim Vº).

7è llarg: Sortim a la dreta de la reunió a buscar un diedre amb roca delicada al principi (Vº). Continuem pel diedre fins que es transforma en una xemeneia (Vº sostingut).

8è llarg: Continuar pel diedre fins que es converteix en un off-width dur i atlètic (V+ i després 6a). Quan es tanca anar a buscar la placa de la dreta on trobarem algun espit (6a+ no obligat) i continuar per la xemeneia (V+).

Sortint de la xemeneia del vuitè llarg (6a+)

9è llarg: Pujar recte amunt per un diedre amb vegetació al principi. Quan aquest es tanca fer un clar flanqueig delicat cap a la dreta a cercar una repissa (llarg de màxim Vº).

10è llarg: Anar en diagonal a l'esquerra per terreny fàcil (IIIº) fins arribar a un diedre. Passos verticals per arribar a la reunió (Vº).

11è llarg: Comencem el llarg en Ao per un tram atlètic i desplomat (pitons). Seguidament pujar mig en lliure (V+) mig en Ao (passos equipats i a equipar) fins que arriba un moment que hem d'anar en diagonal dreta a cercar una xemeneia-diedre (Ao i després V+) que desemboca en una canal. Farem reunió en uns arbres que trobarem.

Iniciant l'onzè llarg (Ao/V+)

12è llarg: Llarg de tràmit, amb un passet de màxim IV+, fins arribar al bosc, el qual pugem un tros abans de muntar reunió.

Descens: Pugem al llom i seguim un camí fressat, el qual després d'un pendent es converteix en una pista. Quan planeja trobem unes fites a la dreta, i les anirem seguint (alguna destrepada) per unes canals i tarteres, dirigint-nos sempre en direcció el prat de Sant Llorenç (aproximadament 45 minuts / 1 hora).

Grau obligat: V+

Material utilitzat: joc d'aliens, camalots del 0,5 al 4 (repetits del 0,5 a l'1), una plaqueta recuperable i bagues savineres (en principi els pitons no fan falta).

Horari: unes 7/8 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya del blog rocaineu):

RESSENYA VIA DIEDRE AUDOUBERT

Via de los Gómez (310 m. 6a/A2) al Tozal de Levante (Alacant)

Fantàstica escalada realitzada a principis d'any en una de les parets més emblemàtiques d'Alacant. Quan arriba el fred aquesta és una bona zona per anar a escalar en ple hivern. La via de los Gómez al Tozal de Levante (o també conegut com Single de Gaspar) és un itinerari exigent i compromès, que combina tant l'escalada en lliure obligada com l'artificial. A destacar l'espectacular travessa després del sostre on en un tram t'has de literalment arrossegar (pas conegut com "el paso del lagarto").


Tozal de Levante, senzillament espectacular

Aproximació: des del pàrquing agafem un cami paral·lel i a la dreta d'un torrent sec que baixa des del Tozal de Levante. Passem primer per la base de la Paret del Ponoig, després per la de la Torre de Enmedio, i arribem al peu del Tozal de Levante. (Uns 30/40 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Es supera un curt tram (màxim IV+) per arribar a una feixa amb vegetació on s'ha de flanquejar un bon tram cap a l'esquerra.

2n. llarg: Es segueix flanquejant cap a l'esquerra fins arribar a un mur vertical i sostingut equipat amb algun pitó. (Llarg de V).

3r. llarg: Es flanqueja cap a la dreta per després seguir pujant en diagonal dreta fins arribar a una repissa a la base d'un fort desplom. Algun pas amb roca discreta. (Llarg de V).

4t. llarg: Supera un fort desplom en A2. Hi ha tant peces bones com precàries. Darrer pas per arribar a la reunió en lliure obligat de 6a.


Jaume en el tram d'A2 del quart llarg

5è. llarg: Llarg totalment en travessa cap a l'esquerra. Aquí és on trobem el famós "paso del lagarto", tram on has de passar arrossegan-te estirat. Passos aeris i espectaculars. Després d'aquest llarg la retirada és força complicada. (Llarg de V+).


A la travessa del cinquè llarg a la recerca del "paso del lagarto" (V+)

6è. llarg: Llarg combinat d'A1 i lliure de V+ atlètic i obligat. Passos equipats i a equipar.

Jaume a la part final del sisè llarg (A1/V+)

7è. llarg: Al principi lliure obligat pràcticament desequipat de V+ on s'ha de pujar amb decisió. S'arriba a una fissura delicada semiequipada (A1) amb algun pas en lliure. (Llarg de V+/A1).

8è llarg: Llarg en diagonal cap a l'esquerra amb passos fins i equipats amb algun pitó. (Llarg de V+).

9è i 10è llarg: El fem en un llarg. Tram força indefinit pràcticament desequipat i on ens hem de guiar per la intuïció. (Llarg de IV+ amb algun pas aïllat de V).

11è llarg: Pujar recta amunt per terreny fàcil fins el final de les dificultats. (Llarg de màxim IV).


Al final de la via. Al fons es pot distingir el Penyal d'Ifac

Descens: Des del cim anar a buscar la canal que hi ha entre el Tozal de Levante i la Torre de Enmedio. Resseguir-la, i quan està a punt de tallar-se (no seguir recte) girar a l'esquerra per trobar a pocs metres una línia de tres ràpels (12m/40m/35m), que ens deixarà en el camí de pujada, el qual baixarem fins el pàrquing (aproximadament 1 hora 15 minuts des del cim).

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: joc d'aliens, camalots fins el 2, una plaqueta recuperable, cordinillos i estreps.

Horari: poc més de 5 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (elaboració pròpia):

RESSENYA VIA DE LOS GÓMEZ

Via Sant Baró (500 m. 6a/Ao) al Serrat de les Garrigoses (Montserrat)

Enceto el blog amb aquesta interessant escalada al Serrat de les Garrigoses de Montserrat realitzada el dia 7 de desembre de 2012.

La via en si té de tot: plaques, fissures, diedres, xemeneies, encastaments, roca bona, roca dolenta, trams de matolls... En definitiva, 500 metres d'escalada que de ben segur no us deixarà indiferents.

Aproximació: des del pàrquing de les Coves del Salnitre, que és on deixem el cotxe, saltem la tanca i desgrimpem el mur. Arribem a un caminet poc fresat al principi, i resseguint més o menys la base de la paret arribarem a peu de via en poc més de 5 minuts.

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Pas d'entrada tonto (V+/6a). Els matolls han crescut i costa trobar els pitons. Falten, però, alguns que marca la ressenya. Arribada a la reunió atlètica. (Llarg de 6a/Ao).


Víctor començant el primer llarg (6a)

2n. llarg: Va a buscar una curta xemeneia (V). Quan s'acaba girar a la dreta per una petita feixa a cercar un pont de roca, i enfilar-se recta amunt. Al sortir del pont de roca falta un pitó, així que toca escalar un petit tram un xic exposat en V+/6a. (Llarg de 6a/Ao).

3r. llarg: Comença al camí de les feixades, just a l'alçada d'una gran fletxa groga. Va a buscar una placa fissurada. Llarg generosament equipat, tot i no ser complicat (Llarg de màxim IV+/V).

4t llarg: S'enfila per un mur, amb tendència diagonal cap a l'esquerra, fins fer una travessa que et deixa al peu d'una gran placa fissurada. Anar seguint uns pitons fins on la fissura es fa més ample. Aquí s'han d'equipar els passos i s'arriba a una placa on no hi ha cap assegurança ni es pot posar res (V). Més amunt trobarem la reunió. (Llarg de 6a/Ao).

5è llarg: Tram de rostoll mig caminant. mig grimpant. Un curt pas de IV+ al mig del llarg. La resta del llarg II-III.

6è llarg: Diedre-fissura força atlètic (V+/Ao). Després placa cap a la dreta fins entrar a una mena de canal vertical i amb roca força discreta. Passos atlètics i verticals per arribar a la reunió. (Llarg de 6a/Ao).

En els primers metres de l'atlètic sisè llarg (V+/Ao)

7è i 8è llarg: Els fem en un llarg (quasi 50 metres). Sortida de la reunió a buscar uns passos mig en xemeneia (V+ atlètic). Després s'arriba a una fissura-encastament (6a/Ao atlètic). Passem la reunió per escalar un diedre vertical i obligat (6a/Ao). (Llarg de 6a/Ao).

Víctor al començament del setè llarg (V+)

9è llarg: Llarg de transició. Al principi un curt pas de IV+ per accedir a un esperó. La dificultat va baixant fins arribar a un jardí. Aquí toca caminar per buscar l'inici del darrer tram. (Llarg de màxim IV+).

10è llarg: S'entra per la dreta del gran esperó final (V). Es flanqueja cap a l'esquerra fins a una fissura, seguir amunt i navegar per una placa molt vertical, amb passos fins i obligats. (Llarg de 6a/Ao).

11è llarg: Se surt cap a la dreta a buscar una fissura totalment a equipar (V+ atlètic). Seguir amunt per terreny indefinit fins arribar a una placa vertical (6a al principi).

A la darrera reunió abans del cim

12è llarg: Llarga grimpada fàcil (II-III) fins arribar al cim del Serrat de les Garrigoses.

Descens: tenim dues possibilitats:

a) anar al coll que hi ha a la dreta del cim i baixar una mica per la canal per trobar una línia de tres ràpels (30m/50m/50m). Després anar seguint el camí evident sempre en tendència cap a les Coves, fixant-nos en alguna fita, fins que arribem al camí de tornada al pàrquing. (Uns 30/45 minuts).

b) continuar des del cim per terreny evident fins el camí que ve de Sant Miquel, resseguir-lo cap el sud, fins que en un trencall agafem el camí de les bateries, i quan estem a baix d'aquest girar cap a l'esquerra, des d'on ja veurem el pàrquing on hem deixat el cotxe. (1 hora).

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: joc d'aliens fins el vermell, camalots fins el 3 (el 5 útil per un pas del sisè llarg), mig joc de tascons i bagues savineres.

Horari: poc més de 7 hores.

Cordada: Víctor Artís i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (de l'Amadeu Pagès i del Ricard Darder, autors de l'itinerari):

RESSENYA VIA SANT BARÓ