dijous, 24 de juliol de 2014

Via Reencuentros (285 m. 6a+/A1) a la Paret de l'Aeri (Montserrat)

Poca broma amb la via Reencuentros. Darrera d'un itinerari aparentment ben equipat s'amaga un recorregut amb més d'un parany. En ell trobarem llargs amb assegurances distants i amb força trams exposats de dificultat obligada, sobretot en els de la segona meitat, on si es va amb el grau just els nervis ens podran jugar més d'una mala passada. Tot i així és una via preciosa, que recorre unes plaques amb un rocam excel·lent, excepte en algun tram puntual. Una recomanació, aneu amb el grau més que assolit per poder-la gaudir plenament, i no feu com nosaltres, que a causa de les nostres limitacions ens vam quedar amb la sensació d'haver passat un bon ensurt.

L'immensa Paret de l'Aeri de Montserrat
Aproximació: des del refugi de Santa Cecília s'ha d'agafar el camí de l'Arrel direcció el Monestir. En uns 10 minuts localitzarem una petita canal a la nostra dreta amb una fita, que puja cap a la paret. Remuntarem la canal (amb trams de grimpada i cordes) fins trobar uns cables metàl·lics a la nostra dreta, els quals ens portaran a la part central de la Paret de l'Aeri. No hem de seguir els cables fins el final, ja que abans del darrer flanqueig cap a la dreta els hem d'abandonar i seguir recte, per arribar després d'una curta grimpada al peu de via. (Uns 40 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Al principi va en tendència cap a l'esquerra per passar una espècie d'esperó (Vº/V+), amb un pas descendent, per entrar de ple a una placa, amb una fissura a la seva dreta (V+/Ae).

2n. llarg: Continuar recte per la placa (V+), amb assegurances força distants. Amb una mica d'imaginació potser podrem posar un merlet i un alien. La tònica del llarg és sempre la mateixa (Vº/V+). Llarg exposat i on no es pot caure.

Escalant l'exposat segon llarg (V+)
3r. llarg: Seguir per la placa (V+ al principi i després Vº) per arribar a una canal selvàtica. Parar atenció perquè el següent llarg comença a la dreta de la canal, al costat d'un cable metàl·lic.

En els primers metres del tercer llarg (Vº/V+)
4t. llarg: Sortida de la reunió cap a la dreta (Vº exposat al principi) per arribar a un desplom que superarem en Ae. Atenció: un burí té la plaqueta trencada, així que portar un cordinillo de 3mm per poder-lo llaçar. Sortida de l'Ae molt obligada i difícil. Estirant-se molt i amb una mica de traça podrem col·locar un merlet del qual penjar l'estrep, i fer un pas d'A1 fins el proper burí. Des d'aquest sortirem en lliure fins la reunió (6a obligat, vertical i atlètic).

Arribant a la quarta reunió (6a)
5è llarg: Sortir per la dreta de la reunió (V+) i després anar en diagonal esquerra (6a/Ae), per després fer una ziga-zaga més (obligat V+/6a).

Començant el cinquè llarg (V+/6a)
6è llarg: Continuar recte i passar per l'esquerra d'un petit desplom (V+/Ae). En algun punt les assegurances allunyen força en trams obligats de 6a. En el petit desplom hi ha una fissura on podrem posar un camalot del 0,5 o 0,75 per reduir la distància entre dos burins.

En un tram del sisè llarg (6a)
7è llarg: Sortir per l'esquerra de la reunió (V+/Ae), fins que arriba un punt on ens trobarem passos obligats força fins de placa de 6a+, amb distància entre els burins. Més a dalt la dificultat minva (6a obligat), i des del darrer burí fins a la reunió hi ha uns 15/20 metres sense cap assegurança de IV+/Vº. Es pot xapar alguna assegurança de la via Cristina Gómez Garcia, la qual passa molt a prop fins quasi trepitjar la part final del llarg.

Escalant els darrers metres (IV+/V) del difícil setè llarg
8è llarg: Curt llarg en flanqueig cap a l'esquerra (màxim IVº/IV+) fins el final de les dificultats.
Iniciant el fàcil flanqueig (IVº) del vuitè llarg
Descens: Pujar cap a l'antiga estació de l'aeri (algun tram en grimpada), i al darrera d'aquesta (sud) cercar el camí, el qual seguirem cap a la dreta. Uns metres més endavant trobarem a la dreta l'inici de la baixada de la canal de Sant Jeroni (marques vermelles), que ens portarà a la carretera i al refugi de Santa Cecília. (Uns 45 minuts).

Grau obligat: 6a+

Material utilitzat: aliens gris, groc i vermell, camalots 0,5 i 0,75 i bagues per a merlets i per escanyar un burí trencat.

Horari: unes 6 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (retocada a partir de la ressenya de la pàgina web caranorte.com):

RESSENYA DE LA VIA REENCUENTROS

dimarts, 8 de juliol de 2014

Via TIM o Sabadell (210 m. 6a/A2) al Serrat del Patriarca (Montserrat)

Escalar una via TIM sempre serà sinònim d'assumir una sèrie de premisses com haver d'afrontar trams amb roca dubtosa, d'altres vegetals, i alguns de lliure dur i obligat. A més a més, mai mancarà aquell pas exposat que ens farà suar de valent, i de ben segur que no ens treurem aquella sensació d'ai al cor fins haver arribat al final de les dificultats. La TIM del Serrat del Patriarca, la qual realment s'anomena via CES (Centre Excursionista Sabadell), reuneix totes les característiques abans esmentades, i una vegada escalada només ens restarà respectar i admirar aquest magnífic grup d'escaladors montserratins que la van obrir, i preguntar-nos com carai s'ho van fer amb els escassos i rudimentaris mitjans de la seva època. Senzillament chapou!.

El Serrat del Patriarca de Montserrat
Aproximació: des del refugi de Santa Cecília s'ha d'agafar el camí de l'Arrel direcció el Monestir. Haurem de localitzar la Canal dels Avellaners, la qual es troba situada entre el Serrat del Patriarca i la Paret dels Diables. Una vegada en aquesta, pujarem per ella fins trobar el peu de via. (Uns 35 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Cercar a l'esquerra una fissura (Vº/Ao) per abastar una placa amb algún burí ronyós (compte) (V+/Ae). Continuar per terreny precari (A1/Vº) i arribar a una fissura que seguint-la cap a la dreta ens portarà a una savina (Vº), on trobarem la primera reunió.

En l'A1e del començament del primer llarg
2n. llarg: Escalar el diedre que tenim al davant (A1). Després de superar un tram que desploma (A1 a equipar), ens haurem de situar a l'esquerra, i des d'aquí iniciar una travessa cap a l'esquerra (V+ obligat), una mica descendent al principi, fins arribar a una canal amb vegetació (atenció pel de segon, pèndul assegurat en cas de caiguda) . Reunió al costat d'una gran savina.

Superant el tram desplomat (A1) del segon llarg
Nota: El primer i el segon llarg es poden empalmar si fem atenció al roçament de les cordes i si sabem gestionar correctament el material.

3r. llarg: Continuar per la canal, al principi en lliure (Vº), després en artificial a equipar (A1), per finalment sortir en lliure sobre terreny amb roca força discreta (Vº). Llarg que sense ser complicat és més difícil del que pugui semblar a primer cop d'ull.
Arribant a la tercera reunió (Vº delicat)
4t. llarg: Escalar tota la fissura diedre que tenim al davant. Trobarem trams amb vegetació, d'altres terrossos, i alguns amb roca delicada. La part central desploma. Llarg difícil de 45 metres, el més treballós de la via en quant a equipar. Principalment el pujarem en artifical (trams d'A1 i algun A2), amb alguns passos obligats en lliure (V+). Reunió en unes grans savines.

5è llarg: Sortir per la dreta de la reunió per una petita rampa arbrada (IIIº) i de seguida superar un petit mur vertical a l'esquerra (no continuar flanquejant), amb l'ajuda d'unes branques que pengen d'un arbre (IV+). Així arribarem a un gran jardi penjat amb vegetació, des d'on caminant cap a la dreta arribarem a la reunió (burins), al peu de la gran fissura-xemeneia del següent llarg.

6è llarg: Pujar recte per la fissura (Vº/V+) fins a un gran tac de fusta. Una mica més a dalt a l'esquerra trobarem un burí sense xapa (Ae) per afrontar el tram més difícil del llarg. Sortir en lliure empotrant braç i espatlla dreta a la fissura-xemeneia, que desploma, (6a obligat dur i atlètic). Al cap d'uns metres trobarem un doble burí, i seguirem per terreny difícil encastant-nos a la xemeneia (V+ atlètic). Més a dalt, poc abans d'arribar a un doble pont de roca que hem de muntar, la dificultat minva (Vº). La xemeneia esdevé força ampla (Vº), i quan s'acaba anirem a la dreta, on farem reunió en una gran savina.

En els primers metres (V+) del difícil sisè llarg
7è llarg: Seguir recte per la fissura que tenim al davant (Vº) i al cap d'uns metres flanquejar en diagonal esquerra (IV+) uns metres fins arribar a una zona terrossa i amb vegetació (III+/IVº). Des d'aquest punt continuar amunt per de seguida decantar-se cap a l'esquerra (IIIº) a buscar alguna savina per muntar reunió.
Escalant l'inici del setè llarg (IV+/Vº)
8è llarg: Curt flanqueig a l'esquerra (IIº) per anar a buscar la canal de sortida, la qual farem caminant.

Al cim de la via TIM o Sabadell
Descens: Des del cim de la via continuar per l'esquerra (sud-est), fent alguna grimpada, fins a trobar un curt mur amb un parabolt (pas d'Aoe, vigilar). Una vegada superat el pas, seguirem caminant per la carena per de seguida desgrimpar una rampa (a la dreta) abans d'arribar al següent cimet. Aquesta rampa ens abocarà a una canal, la qual baixarem fins a creuar-nos amb un camí ben traçat. El seguirem cap a l'esquerra en direcció al Cavall Bernat, i una mica abans d'arribar a la característica roca del Cap de Mort agafarem un clar corriol a mà esquerra que després d'una curta pujada ens deixarà al coll de la Canal dels Avellaners. Descendirem la canal fins passar pel peu de la via que hem escalat, i des d'aquest punt haurem de desfer el camí de pujada. (Aproximadament 1 hora 10 minuts).

Grau obligat: 6a

Material utilitzat: camalots del 0,5 al 5, aliens del blau al vermell, mig joc de tascons, 2 plaquetes recuperables, bagues savineres, bagues de 3mm i 10-12 pitons variats.

Horari: unes 8/9 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA TIM o SABADELL

diumenge, 15 de juny de 2014

Via Rabadá-Navarro (400 m. V+/A1) al Mallo Firé (Mallos de Riglos)

Amb aquesta via Rabadá-Navarro dono per acabada la gran trilogia dels dos audaços escaladors aragonesos Alberto Rabadá i Ernesto Navarro que vaig iniciar ja va uns quants anys, i de la qual formen part també la seva via a la cara oest del Naranjo de Bulnes i l'altra al Pilar de Cotatuero d'Ordesa. Inicialment batejada com a via Félix Méndez, és un itinerari extraordinari que va superant de manera intel·ligent els nombrosos obstacles existents mitjançant trams sinuosos i atrevides i aèries travesses que més d'un cop ens deixaran sense alè. És una escalada compromesa on haurem de fer front a diversos passos atlètics, a d'altres un xic esposats, a alguns amb roca dubtosa, i a un bon grapat amb roca ferma. Trobarem poques assegurances excepte en el torreó final, i haurem de tenir una bona dosi d'intuïció per anar desxifrant correctament l'itinerari. Atenció, hi ha un munt de variants i embarcaments, alguns equipats, per tant no cometeu l'error d'anar sense una bona ressenya.

El majestuós Mallo Firé
Aproximació: Molt evident des del poble de Riglos. Agafar la pista que voreja el Mallo Pisón per la seva base, i tot seguit, una vegada l'hem passat, prendre un cami a l'esquerra que puja fins el peu del Mallo Firé. Haurem de cercar una incripció amb les lletres R-N amb una fletxa per trobar el peu de la via Rabadá-Navarro. (Uns 15 minuts).

Peu de via amb la inscripció R-N amb una fletxa
DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Iniciar l'escalada en diagonal cap a l'esquerra fins a sota d'un diedre (IV+/V- exposat, potencial caiguda a terra), el qual seguirem (V+). De seguida ens desplaçarem cap a l'esquerra cap a un gran nínxol (V+, antiga reunió), i sense entrar en ell tornarem a la dreta a buscar un desplom (V+). El superarem amb dos passos d'Ae, i just a l'esquerra trobarem la reunió.

En el petit diedre del primer llarg (V+)
2n. llarg: Continuar en travessa cap a l'esquerra fins un burí (IV+), i seguir cap a l'esquerra per una repissa per arribar a una reunió opcional de parabolts (IV+). Des d'aquest punt continuar recte pel terreny més evident i ajudant-nos sempre per l'intuïció (Vº) fins trobar la reunió.

Escalant els darrers metres del segon llarg (Vº)
3r. llarg: No seguir recte sinó per la dreta per una àeria i estètica travessa (Vº), i quan portem uns metres veurem un parabolt a dalt a la dreta en un mur vertical. L'haurem de superar (V+) fins arribar a una llastra amb roca delicada, i una vegada a sobre de la llastra (Vº) trobarem la reunió una mica a la dreta.

A l'aèria travessa del tercer llarg (Vº)
4t. llarg: No continuar per la fissura obliqua que tenim uns metres per sobre de la reunió (coneguda com la cicatriu). Des de la reunió escalar un curt mur i fer una àeria travessa cap a l'esquerra per una estreta repissa fins a un burí (Vº). Superar el desplom on hi ha el burí i després un pont de roca (Vº/Ao), i el següent desplom que trobarem l'evitarem per la dreta (IV+/Vº), i a l'alçada d'un altra pont de roca seguirem en diagonal esquerra fins arribar a la reunió (IV+/Vº).
Poc abans de la reunió del quart llarg (IV+/Vº)
5è. llarg: Sortir de la reunió escalant el mur vermell que tenim just a sobre (V+ atlètic), primer un xic cap a l'esquerra i després en diagonal cap a la dreta (V+), fins arribar a una zona de repisses, les quals anirem superant sempre anant una mica en tendència cap a la dreta i seguint la intuïció aribarem a la reunió (IV+/Vº).
En els metres finals del cinquè llarg (IV+/Vº)
6è llarg: Continuar per la fissura just a l'esquerra de la reunió (Vº) i arribar a un pitó que està sota un pas desplomat (Ao). Superat el pas desplaçar-se cap a l'esquerra per una estreta repissa (Vº delicat) i situar-nos sota la fissura central, de les tres que existeixen (reconeixible perquè hi ha una sabina). L'escalem (Vº), i més a dalt trobarem la reunió (dos burins força allunyats entre sí).

7è llarg: Novament sortirem en travessa cap a la dreta (IV+/Vº) uns metres, després pujarem recte, per tornar a fer una travessa cap a l'esquerra fins la reunió (IV+/Vº).

En el setè llarg. Enèssima travessa (IV+/Vº)
8è llarg: Superar un pas desplomat només sortir de la reunió (6a o Ae) i continuar en lliure una mica en tendència cap a l'esquerra (V+ atlètic) fins a una zona amb roca delicada. En aquest punt anar en diagonal dreta (Vº), i en poc trobarem la reunió.

9è llarg: Sortir per una repissa cap a la dreta uns 10 metres (IVº), fins trobar-nos un desplom conegut com "la Panza de la Francesa". Hi ha algun parabolt. Escalar en tendència cap a la dreta. Ae i passos obligats atlètics de V+/6a.

10è llarg: Continuar pel torreó final. La segona assegurança està força distant de la primera (V+ exposat). Anar seguint les assegurances. En un moment donat segueixen una clara tendència cap a l'esquerra, per seguir recte fins arribar a la reunió. Llarg amb força assegurances, però on haurem d'escalar entre elles (Ae/Ao i V+ atlètic obligat).

Acabant el desè llarg (IV+/Vº)
11è llarg: Escalar el diedre de sobre la reunió (Vº/V+), amb roca delicada. Una vegada superat aquest (algun pas d'Ao), desplaçar-se cap a l'esquerra, i seguir amunt (Vº atlètic, assegurances distants). Tobarem una reunió de rescat amb grans argolles.

12è llarg: Sortir per la dreta de la reunió amb roca delicada (IVº/IV+), per trobar-nos un parabolt a l'esquerra. Superat aquest pas (IV+) el terreny es tomba ràpidament, i arribarem a la Punta No Importa del Mallo Firé.

Al cim del Mallo Firé després d'escalar la via Rabadá-Navarro
Descens: Des de la Punta No Importa que acabem d'escalar, dirigir-se cap a la Punta Mateo (la següent que trobarem), i a la seva base cap a l'esquerra trobarem un ràpel. Fer el ràpel (uns 15 metres) en pèndul cap a l'esquerra (mirant la paret). Recomanable passar la corda per alguna assegurança per mimbar el pèndul. Arribarem a un petit coll, del qual neix una canal que haurem de desgrimpar ajudant-nos d'arrels d'arbres. Així arribarem a un segon ràpel (25 metres), i una vegada fet aquest, continuar per la dreta sense perdre alçada per de seguida agafar un trencall cap a l'esquerra. En una metres trobarem la instal·lació d'un tercer ràpel (35 metres) en una sabina. Fet aquest, arribarem al camí de baixada, que seguirem cap a la dreta, i el qual va a buscar la pista que neix a la base del Mallo Pisón. (Aproximadament 1 hora).

Grau obligat: V+

Material utilitzat: aliens del blau al vermell, camalots del 0,5 a l'1, una plaqueta recuperable i bagues per ponts de roca i merlets.

Horari: unes 8 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: vam utilitzar la ressenya del blog A0 a vista (tot i que en un primer moment pugui sembla una ressenya poc convencional, és molt precisa i exacte):

RESSENYA DE LA VIA RABADÁ-NAVARRO

dijous, 8 de maig de 2014

Via Barrufets (250 m. V+/A2) al Frare Gros (Montserrat)

La via Barrufets és una fantàstica escalada a la paret més emblemàtica de la cara nord dels Frares Encantats que recorre la immensa muralla del Frare Gros a través d'una sistema de fissures i diedres situat a la seva esquerra, el qual es va eixamplant a mesura que anem guanyant alçada fins a convertir-se en un espectacular diedre-xemeneia totalment desplomat i abocat al buit. Itinerari d'una lògica aplastant, fa pocs anys es va restaurar substituïnt burins per parabolts, canviant algun pitó i netejant les fissures de la vegetació existent. Aneu-hi, no us en penedireu.

La immensa paret nord del Frare Gros
Aproximació: Tenim diverses possibilitats. La més recomanable és iniciar-la des del punt de la carretera d'on surt la desviació que porta al restaurant El Casot (indicat). Hi ha una esplanada per deixar el cotxe. Prenem un camí poc marcat que de seguida ens deixa en un altre més ample, que cal seguir a la dreta. Després d'un gir mol tancat a l'esquerra sortim a un GR. El seguim cap a la dreta fins a una desviació. Continuem per l'esquerra abandonant el GR (a la dreta aniríem a parar sota la Cadireta d'Agulles). En poc assolirem una altra cruïlla, i agafarem el camí de l'esquerra (a la dreta aniríem al Coll d'Agulles), el qual ressegueix la base de la muralla nord dels Frares Encantats. El Frare Gros és fàcilment reconeixible i el trobarem després de passar l'Asiàtica i abans d'arribar al Frare Cirili. Inici de la via evident, a pocs metres del camí. (Uns 40 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Anar a buscar una primera assegurança força amunt per terreny una mica delicat (al principi IV+ i després un pas Vº/V+). Pujar per una fissura en Vº/Ao i poc abans que s'acabi anar en diagonal cap a la dreta a cercar la reunió (Ao).
Arribant a la primera assegurança del llarg inicial (Vº/V+)

2n. llarg: Llarg d'arificial equipat (A1e) amb alguna sortida en lliure de Vº, excepte un pas intermig que es pot resoldre perfectament amb un alien vermell (A1).
Escalant el tram final del segon llarg (A1e)
3r. llarg: Sortida de la reunió en artificial equipat (A1e, passos llargs) a buscar una fissura, la qual ascendirem en escalada combinada amb algun pas de roca delicada (V+ obligat i Ao).

En els primers metres del tercer llarg (A1e)
4t. llarg: Travessa delicada ascendent cap a l'esquerra (Vº/Ao) fins arribar a uns arbres, des d'on muntarem la reunió. Llarg que sense ser difícil l'haurem d'assegurar correctament, ja que no hi trobarem cap assegurança.

En Jaume arribant a la quarta reunió (Vº)
5è llarg: Força difícil i poc equipat que va seguint una fissura. Al principi algun pas d' A1/A2. Després escalada combinada on trobarem passos obligats de V+ i d'A1. Reunió en una gran repissa.

Iniciant el difícil cinquè llarg (A1/A2)
6è llarg: Diedre atlètic i vertical. Al principi hi ha algun clau (Vº/Ao) fins arribar a uns parabolts (Ae). A continuació seguir per l'espectacular diedre, on hi trobarem diversos tacs de fusta d'època (obligat V+ i Ao). Reunió totalment penjada (guíndola útil).

Tram vertical de l'antològic sisè llarg (V+/Ao)
7è llarg: LLarg curt. Seguir per la dreta sota uns desploms (Vº/Ao), i continuar per terreny evident (A2/V+) fins arribar a una gran repissa. Algun tram amb roca delicada.
L'aèria setena reunió des de l'inici del vuitè llarg
8è llarg: Abastar el mur de l'esquerra (Ae/A1) i continuar per un diedre fissurat (A1/Vº). Al final d'aquest anar cap a la dreta per arribar a una canal-xemeneia, la qual superarem fins arribar a un coll (màxim Vº). Possibilitats de fer una reunió intermitja al peu de la canal-xemeneia.

Començant el vuitè llarg (Ae/A1)
9è llarg: Seguir per la fàcil aresta que tenim al davant fins el cim del Frare Gros (màxim IV/IV+ amb un passet de Vº).

Al cim del Frare Gros després d'escalar la via Barrufets
Descens: Farem un ràpel per la cara sudest (25 m.), situat uns 10 metres sota el cim, el qual ens deixarà en una canal lateral del Frare Gros. La baixarem i ràpidament trobarem un camí de marques blaves que seguirem cap a l'esquerra (direcció est) en sentit descendent. Trobarem algun resalt equipat amb cadenes i escales, i en poc arribarem al Coll de Porc. Des d'aquest baixar per la vessant oposada des d'on hem vingut, i en poc passarem pel peu de la paret nord del Frare Gros. Des d'aquest punt desfarem el camí de pujada. (Aproximadament 45 minuts / 1 hora des del cim del Frare Gros).

Grau obligat: V+

Material utilitzat: camalots del 0,5 al 3,5; aliens del verd al vermell, algún tascó, una baga de 3 mm, bagues savineres i 6 pitons variats (1V normal, 1V ample, 1U, 1 universal i 2 lost arrow).

Horari: unes 8 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA BARRUFETS

dijous, 10 d’abril de 2014

Via Sabadell (290 m. V+/A2) al Cavall Bernat (Montserrat)

Ruta d'esperit aventurer que explora de manera força atractiva el vessant més ombrívol d'aquesta emblemàtica agulla. És un itinerari que combina l'escalada en lliure obligat amb l'artificial equipat i a equipar, amb algun tram exposat, com el llarg inicial o els que recorren una canal vertical i herbosa afectada per l'incendi de l'any 1986. A mesura que va guanyant alçada l'ambient es va tornant més aeri, fins acabar per uns espectaculars i desplomats murs que porten de forma força elegant al cim del Cavall Bernat. Per acabar direm que és una bona opció, si acceptem el compromís, per allunyar-nos de les vies més massificades d'aquest singular cim.

L'inconfusible Cavall Bernat de Montserrat
Aproximació: des del refugi de Santa Cecília s'ha d'agafar el camí de l'Arrel direcció el Monestir. Un cop passada la Paret dels Diables trobarem a la dreta una canal que puja al peu de la cara nord del Cavall Bernat. Pujarem per ella, i al cap de poc trobarem un característic mur (hi ha uns esglaons metàl·lics). En aquest punt no seguirem amunt i flanquejarem cap a l'esquerra, fins que amb intuïció accedirem a una petita repissa amb vegetació situada a la base de la paret. L'inici de la via el trobarem uns metres a la dreta del punt des d'on hem accedit a la repissa. (Uns 40/45 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Començar recte per un tram indefinit fins arribar a un burí (Vº). Continunar amunt i després en diagonal cap a l'esquerra (Vº/V+ expo) a cercar un altre burí. Des d'aquest punt algun pas més en Vº/V+ i Aoe. Llarg selectiu i exposat.

2n. llarg: Primer tram en fissura desplomada a equipar (A2). Sortida precària a una canal (Vº/V+). Continuarem per la canal (IV+/V- delicat) fins trobar la reunió.

3r. llar: Llarg equipat amb burins (A1e) on haurem d'utilitzar unes quantes plaquetes recuperables. Entrada a la reunió en lliure sobre roca precària (Vº).

4t. llarg: Al principi placa combinada de V+/Aoe per accedir a una canal. En aquest punt l'escalada s'esdevé molt delicada. La canal es troba força inestable i en unes condicions molt precàries, on es fa difícil assegurar-se correctament. Haurem d'afrontar passos de Vº/V+ exposats a causa de l'estat precari del terreny, originat per l'incendi de 1986 que va cremar la bona vegetació existent.

5è. llarg: Continuarem per la canal, amb les mateixes exposades condicions que en el llarg interior (Vº/V+ expo). Realment es fa difícil graduar aquests passos, on fins i tot ens inventem una nova graduació: Ao-mt (Ao matoll-tracció). Reunió a reforçar ja que només hi ha un burí.

6è. llarg: Seguir uns metres per la canal, i a l'alçada d'una reunió nova (?) afrontar el mur vertical de l'esquerra, quasi bé equipat (V+/Ae/Ao), i sortir en lliure per arribar a la reunió (Vº).

En Jaume poc abans de la sisena reunió (Vº)
7è. llarg: Monolític mur equipat amb burins (A1e). Per entrar a la reunió s'ha de superar una llastra delicada (Vº/V+ i Ae).

Superant el monolític mur del setè llarg (A1e)
8è llarg: Continuar pel monolític i aeri mur (A1e). En un punt una assegurança queda lluny, fet que es resol perfectament posant un merlet en un còdol força evident (A1). Des d'aquest punt seguir mig en lliure mig en artificial (Ao/Vº) fins a la reunió.

Espectacular panoràmica de l'aèria setena reunió des del vuitè llarg
9è. llarg: Anar en diagonal esquerra a cercar els darrers metres de la via Punsola-Reniu (IV+/Vº), i continuar per aquesta fins el cim del Cavall Bernat.

Al cim del Cavall Bernat després d'escalar la via Sabadell
Descens: En direcció sud, uns metres més a baix de la moreneta trobarem una instal·lació de ràpel. Farem un primer ràpel (20 m.) que ens deixarà a sobre la característica berruga del Cavall Bernat. Farem un segon ràpel (40 m.) cap a l'esquerra (mirant a la paret) fins arribar al peu de la via normal. Des d'aquest punt s'ha de buscar la canal del Cavall, que té el seu començament uns metres més endavant des d'on ens trobem, a l'esquerra. Baixar tota la canal (trams equipats amb cordes) fins arribar al camí de l'arrel, el qual seguirem cap a l'esquerra. En poc passarem la canal (a l'esquerra) que hem agafat per accedir al peu de la via que hem escalat. Continuem pel camí de l'arrel, desfent el camí de pujada. (Aproximadament 45 minuts / 1 hora des del cim del Cavall Bernat).

Grau obligat: V+

Material utilitzat: camalots del 0,5 al 2, alien groc, 7 plaquetes recuperables, bagues savineres i 5 pitons variats (1 bong, 1V, 1U i 2 universals).

Horari: unes 7 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA SABADELL

dilluns, 17 de febrer de 2014

Via Santacana-Farrera-Balbastro (145 m. 6a+/Ao) a la Mòmia (Montserrat)

Via oberta al principi de la decada dels anys 50 pel magnífic escalador J. Santacana, juntament amb R. Farrera i J. Balbastro. És una de les millors vies de fissura ample de tot Montserrat, on sobretot hi destaca el temut primer llarg en off-width. Tot i que originàriament es va obrir en artificial mitjançant grans tacs de fusta, dels quals no en queda ni un, ara és un llarg dur i obligat on haurem d'utilitzar una bona tècnica d'empotrament per superar-lo. La resta de llargs, no tan difícils com el primer, també ens exigiran un petit esforç. En definitiva, la Santacana, que és com se la coneix popularment, és una via curta però amb prestigi, així que ja sabeu què heu de fer.

Aproximació: des del Monestir ens hem de dirigir a les fonts de la plaça de l'Abat Oliba, i pujar per les escales de ciment situades a l'esquerra d'aquestes. De seguida ens desviarem cap a la dreta per passar per sobre d'un pont, i seguirem el camí amb força trams cimentats i amb escales fins arribar al Pla de Santa Anna (hi ha un petit cartell amb el seu nom escrit). Aquí haurem de prendre un desviament cap a la dreta, i al cap de poc un altre desviament, però aquest cop cap a l'esquerra. Un camí amb algunes escales cimentades ens portarà a l'ermita de Sant Benet, però abans d'arribar a aquesta agafarem el camí de la dreta, que passa per una porta. Continuarem per ell i no agafarem un trencall que va a la dreta. Més endavant, quan ja som a prop de la Mòmia, si que haurem d'agafar un trencall a la dreta, i posteriorment flanquejar per sota la cara sud de la Mòmia, fins arribar a una canal que neix entre aquesta i la Momieta. A pocs metres veurem la fissura de l'inici de la via. (Uns 35/40 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: De dreta a esquerra per una petita feixa anirem a buscar la gran fissura ample (IIIº) . Els primers passos d'aquesta els farem mig empotrats i mig per la placa de la dreta (V+). Continuarem amb la mateixa tònica, amb passos cada vegada més atlètics (V+/Ao), fins arribar als més obligats del llarg (6a+/Ao). Una vegada superat aquest tram la dificultat disminueix i arribarem a la reunió (Vº).

En el pas clau de l'exigent primer llarg (6a+)
2n. llarg: Continuar pel diedre atlètic (Vº i V+) fins passar una savina. Més a dalt el diedre es transforma en xemeneia, i és aquí on trobarem els passos més difícils del llarg (6a). Després d'aquests seguirem en diedre, però ja amb una dificultat més fàcil (Vº), i poc després trobarem la reunió.

En un tram de l'atlètic diedre del segon llarg (V+)

3r. llarg: Seguirem en diedre, amb assegurances distants (V+), i on en algun tram ens haurem de mig empotrar. La reunió la trobarem a dalt de tot de la gran llastra, i és comuna amb la de la via Haus-Estrems.

Arribant a la tercera reunió (V+), vist des de la Momieta
4t. llarg: Tram comú amb la via Haus-Estrems. Seguir recte per una petita llastra (IV+), i a continuació anar primer un pèl a la dreta per unes plaques (IVº), i després un pèl a l'esquerra, per continuar recte fins el cim de la Mòmia, no sent necessari fer una reunió intermitja que passarem. Ens trobarem un passet de IV+/V-, i després màxim IIIº.

Començant els primers metres del quart llarg (IV+)
Al cim de la Mòmia, després d'escalar la via Santacana
Descens: Des del cim de la Mòmia baixarem rapelant per la seva cara nord (un ràpel de 40 m. o dos de 20 m.) fins a una feixa arbrada. Des d'aquesta desgrimparem fins a un collet, i a continuació agafarem la canal que baixa directament en direcció al refugi de Sant Benet (vertical i amb trams a desgrimpar). Ràpidament arribarem al camí de pujada, i una vegada en aquest l'haurem de desfer tot fins arribar al Monestir. (Aproximadament uns 30 min.).

Grau obligat: 6a+

Material utilitzat: camalots de l'1 al 5, alien groc, 1 plaqueta recuperable i 1 baga savinera.

Horari: unes 2/3 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (retocada a partir de la ressenya del blog ressenya.net):
 
RESSENYA DE LA VIA SANTACANA-FARRERA-BALBASTRO

divendres, 24 de gener de 2014

Via GESAM o Diablos (225 m. V+/A2) al Serrat del Patriarca (Montserrat)

Oblidada via al Serrat del Patriarca escalada a l'estiu, la GESAM o Diablos és un itinerari que ja pràcticament no es repeteix, i el qual té dues parts ben diferenciades: una primera més salvatge i amb poc material posat, i una segona d'artificial equipat amb obligades sortides en lliure. A mitja alçada la via travessa un espectacular sostre fissurat que per si mateix ja mereix ser escalat, tot i que algunes peces d'aquest resten en un estat més que precari (tacs podrits). Ascensió amb caràcter, més entretinguda del que pugui semblar en un primer moment, de ben segur que deixarà més que satisfets a aquells escaladors que gaudeixen amb escalades d'un caràcter marcadament clàssic.

L'altiu Serrat del Patriarca de Montserrat
Aproximació: des del refugi de Santa Cecília s'ha d'agafar el camí de l'Arrel direcció el Monestir. Haurem de localitzar la Canal dels Avellaners, la qual es troba situada entre el Serrat del Patriarca i la Paret dels Diables. Una vegada en aquesta, s'ha de pujar per ella fins pràcticament a dalt de tot, ja que la via que cerquem és la que cau més amunt de les existents. (Uns 45 minuts).

DESCRIPCIÓ DE LA VIA:

1r. llarg: Començar per un Ae (comú amb la via Tabor), i al cap d'uns metres desviar-se cap a l'esquerra per una espècie de fissura-feixa horitzontal (Ao, possibilitat de pitonar alguna cosa) fins arribar a dos burins (Ae), i d'aquí flanquejar cap a l'esquerra a buscar la reunió (Vº), la qual farem d'un arbre i d'un burí.

2n. llarg: Pujar al principi per una fissura amb vegetació, amb roca dubtosa i terra (A1, força delicat). Al cap d'uns 15 metres trobarem un burí, i fem un pas d'Ae. Continuar per una canal-diedre a l'esquerra, delicada, difícil, i sense equipar (V+, clavar algun pitó) fins a la reunió. Llarg en conjunt difícil.

3r. llarg: Seguir fins a un pedestal, on trobarem un burí (V+), i escalar una fissura desequipada, abans de la qual trobarem un plom (Ao/A1). De la fissura s'ha de sortir en lliure, a la recerca de dos burins (Vº), i una mica més a dalt trobarem la reunió.

4t. llarg: Continuar en lliure cap a una fissura desequipada al principi (Vº delicat). Equipar la fissura amb algun pitó i friend (A1), fins arribar a dos pitons, i sortir en lliure fins a la reunió (Vº), força precària i a la base del sostre característic.

Equipant el tram d'A1 del quart llarg
5è llarg: Sostre fissurat. Anar resseguint-lo al principi en horitzontal cap a la dreta (A2). Trobarem algun tac de fusta (un o dos millor ni tocar-los ja que estan podrits, i utilitzar friends grans). Més endavant trobarem algun burí i algun pitó precari (A1/Ae). S'ha de muntar la reunió en una gran savina.

Superant l'espectacular sostre del cinquè llarg (A2)
6è llarg: Flanquejar en lliure cap a l'esquerra (Vº) per cercar un tram equipat amb burins, amb dos passos obligats a equipar entremig (Ae/A1). Sortida en lliure de l'artificial (Vº) en tendència cap a l'esquerra fins arribar a una repissa amb algun arbre.

Arribant a la sisena reunió (Vº)
7è llarg: Continuar recte per un Ae, amb dues sortides en lliure obligades, la primera de Vº, i la segona de V+ (d'uns 3/4 metres a pèl sense possibilitats d'equipar). Així arribarem a un desplom equipat (A2e), del qual sortirem en lliure (Vº) amb tendencia cap a l'esquerra, fins arribar a la reunió.

8è llarg: Seguir per un fort desplom equipat (A2e), amb una sortida en lliure delicada (Vº). Al cim no hi ha reunió i no hi ha possibilitats de muntar alguna cosa.
En el tram d'A2e del darrer llarg
Al cim de la via GESAM o Diablos
Descens: Des del cim de la via s'ha de desgrimpar o rapelar pel vessant contrari fins arribar al bosc. El creuarem i assolirem un camí ben traçat. El continuarem cap a l'esquerra en direcció al Cavall Bernat, i una mica abans d'arribar a la característica roca del Cap de Mort trobarem un corriol a mà esquerra que després d'una curta pujada ens deixarà al coll de la Canal dels Avellaners. Una vegada iniciem el seu descens en poc passarem pel peu de la via que hem escalat, i des d'aquest punt haurem de desfer el camí de pujada. (Aproximadament 45 minuts / 1 hora).

Grau obligat: V+

Material utilitzat: camalots 0,75 al 5 (5 repetit), aliens del verd al vermell, 2 plaquetes recuperables, bagues de 3mm, alguna baga savinera i 7 pitons variats (1 universal, 1V ample, 2U, 1 lost arrow i 2P).

Horari: unes 8 hores.

Cordada: Jaume Prat i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de la ressenya de l'Armand Ballart):

RESSENYA DE LA VIA GESAM o DIABLOS