Via Veni-Vidi-Vinci (180 m. V+/6a-A1) a la Miranda del Lloro (Montserrat)

Considero la muralla nord dels Frares Encantats un dels indrets amb més encant de tot Montserrat. Tanmateix, quan t'allunyes dels seus itineraris clàssics, esdevé un indret feréstec, ple de caràcter. És el cas de la via Veni-Vidi-Vinci, una escalada envoltada de misteri i temor, la qual va ser definida pel conegut escalador Armand Ballart com la representació del trinomi més salvatge: roca mediocre, dificultat mantinguda i protecció precària. La temporada passada hi vam anar, però la qualitat de les assegurances ens va fer tirar enrere i vam sortir escopetejats amb la cua entre les cames. Enguany hi hem tornat, i mentre l'anàvem ascendint, hem canviat algunes de les peces més precàries (amb autorització del Patronat), fins reeixir l'escalada. Pel que fa al recorregut de la via, no serem pas nosaltres els que desvetllarem el misteri, però sí que podem confirmar que s'ha d'escalar, que hi ha bastants trams amb roca precària, que alguns son ben obligats, i que, excepte en les seccions d'artificial (Ae/A1), les assegurances són escasses. Tot i això, l'ascensió va ser fantàstica, i una vegada al cim, Montserrat ens va regalar una posta de sol memorable. Per cert, Armand i Jaume, per fi, després de molts anys, m'he pogut treure l'espineta; us creieu que ja me n'havia oblidat?. jejeje...

Placa que trobarem a la darrera reunió

Restaurant alguna peça del segon llarg

Pas delicat en el tercer llarg (Ae/V+)

Metres finals del tercer llarg (V+/6a)

En un pas difícil del setè llarg (A1/V+)

DADES DE LA VIA:

Grau obligat: V+/6a

Material: joc de tòtems, camalots 3 i 4, una plaqueta recuperable, bagues savineres i 8 pitons (5 universals variats, 1V mitjana, 1 acanalada mitjana i 1 pitonissa).

Horari: unes 8 hores (comptant la semirestauració)

Cordada: Edgar Tous i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (actualitzada a partir de ressenya d'autor desconegut):

RESSENYA DE LA VIA VENI-VIDI-VINCI

Via Sherezade (225 m. 6b/A2+) a la Paret dels Diables (Montserrat)

Tal com el famós personatge dels contes de Les mil i una nits, la princesa Sherezade, em trobo atrapat, però no dins del palau del sultà, sinó per una paret que no deixa de sorprendre'm cada cop que recorro les seves línies. En aquest cas, la línia escollida ha resultat ser un itinerari arrogant que s'enfila per un pany caòtic de Diables, ple de paranys, i amb un equipament força vell i precari. Atenció al cinquè llarg, amb els burins situats a una distància surrealista que obliga a portar una antena o invent similar. Tot i així, s'ha de sortir dels estreps a caçar les assegurances (aquest tram es va obrir des de dalt i sembla ser que no van calcular bé a l'hora de col·locar-les). I menció especial per a la sortida de la quarta reunió, un tram ben tens en travessa amb un buit absolut, totalment desplomat, amb unes llastres mig descompostes i algun pitó que més que donar-te moral el que fa és acabar de treure-te-la. Al capdavall, una opció a tenir en compte si el que necessitem és cremar adrenalina...

A l'inici del segon llarg (6a/A1)

Finalitzant el quart llarg (6b/A2)

Un dels pitons de via

En el tens desplom del cinquè llarg (A2+)

Arribant a la cinquena reunió (6b/Ae)

DADES DE LA VIA:

 

Grau obligat: 6b

 

Material: joc de tòtems, 2 plaquetes recuperables, bagues savineres, 5 pitons variats (3 universals i 2V) i una antena (o similar).

 

Horari: gairebé 9 hores.

 

Cordada: Edgar Tous i Pau Tomé.

 

Ressenya de la via: (del llibre d'en Luis Alfonso Luichy. Graus actualitzats):

 

RESSENYA DE LA VIA SHEREZADE

Via Frec a frec (490 m. 6b+/A1) a la Paret Nord d'Ecos (Montserrat)

Itinerari exigent i mantingut, així com compromès i obligat, amb dues parts ben diferenciades, tant pel tipus d'escalada com per l'exigència. A la primera part hi predominen els diedres i les fissures, que es van enllaçant entre plaques i flanquejos. Així s'arriba al camí que travessa la meitat de la paret i que porta a l'inici de les vies clàssiques d'aquest pany. La segona part de l'escalada discorre per fines plaques, amb una distància respectable entre les poques assegurances existents, i amb trams exposats on no s'hi val caure. El darrer llarg és antològic: un mur de cinquanta metres que suposaran la cirereta del pastís. Finalment, només afegir que no deixa de sorprendre que aquesta via va ser oberta en solitari, per en Victor Esteve, i forçada posteriorment en lliure pel mateix escalador, i també sol. Sens dubte, una gesta impressionant i digne d'admiració. Per cert, no tots els claus que mostra la ressenya hi són; hi manquen alguns, fet que afegirà un plus de dificultat a una aventura que, de ben segur, sempre recordarem.

En el diedre del tercer llarg (6a+)

Flanqueig delicat en el quart llarg (6a)

Pont de roca original de la primera ascensió

Darrer tram del cinquè llarg (V+)

L'aeri flanqueig del tretzè llarg (V+)

DADES DE LA VIA:

Grau Obligat: 6b+

Material: joc de tòtems, alien vermell i una baga savinera.

Horari: poc més d'11 hores.

Cordada: Edgar Tous i Pau Tomé.

Ressenya de la via: (d'en Víctor Esteve):

RESSENYA DE LA VIA FREC A FREC